El Palomar

El Palomar neix a un àtic, espai overground i horitzontal des d’on llençar vies de vol. Posició des d’on citem que “tota casa té el seu Palomar”. Ens constituïm com un lloc (sense ànim de lucre) de trobada, exhibició i diàleg. S’incrusta com a reducte de discursos, subjectes i practiques que tenen dificultats per penetrar a l’esfera artística contemporània oficial. El Palomar vol revisar aquest material i defendre’l com a motor crític i part del corpus teòric i imaginari visual. Es tracta d’un projecte de col·laboració entre artistas que persegueix generar un contexte a la ciutat de Barcelona.

El Palomar té com a objectiu veure repetides les seves accions periòdicament. Considerem aquest projecte com un procés que es revisita a sí mateix continuament. Podràn veure’s treballs exemptes de visibilitat en arxius i sel·leccions oficials. Així com treballs ja integrats a altres contextes artístics internacionals però sense presència al contexte espanyol. El Palomar pretèn així mateix convertir-se en una eina vertebradora de contexte i xarxa d’agents crítics.

El Palomar és deudor del que acabem de citar. Reclamem quelcom trans i inter al queer, volem parlar de les complexitats i contradiccions de les identitats múltiples des d’una particular visió políci-artística. Estem cansats de que se’ns acusi per merament cultural, quelcom estètic i teatral de la sexualitat a l’art. Volem separar la distància discursiva de les practiques i teories que per considerar-se “massa avançades” i al mateix temps “massa desfassades”, devenen marginals al discurs oficial. Creiem en elles com reivindicació política i creiem en el carácter polític dels nostres propis cossos abjectes. Més enllà de pretendre ser integrades sota una etiqueta pretenem ser inflexió i diáspora de l’etiquetatge i de les nocions normalitzants en si.

Sabem que sota el suposat triomf de la llibertat (ara més que mai amenaçada) subjauen les formes més rafinades, però no per això menys acres i cruels d’homofòbia, transfòbia, sexisme i racisme. Per això creiem oportú incidir des de la radicalitat d’un projecte independent per actualitzar discursos que actualmente s’estàn institucionalitzant. El Palomar es presenta així, més que com un arxiu, una fòrmula regeneradora de discurs.

Equip:
Mariokissme (Mario Páez) & R. Marcos Mota (Rafa Marcos)