Tornar
Captura-de-pantalla-2017-12-20-a-les-16.28.18-448x231

Malas calles Una mirada a la relació entre ciutat i cinema des de l’antropologia urbana


Des de: 10 gener 2018
Fins a: 22 abril 2018

Activitat gratuïta
Pàgina web



Hamaca, projecte resident a Hangar i l’únic arxiu de video art de l’estat, presenta la primera exposició online concebuda específicament per a la web de La Virreina visible fins al 22 d’abril de 2018.

Partint de la voluntat que diferents actors culturals i socials del barri i de la ciutat (col·lectius de defensa de drets socials, de recerca, d’immigrants, de recuperació de la memòria històrica….) s’apropiessin de l’arxiu d’ Hamaca i oferissin una visita guiada a manera de recorregut per les pulsions del propi procés de recerca, oferint com resultat un projecte de comisariat amb la selecció de diferents peces de l’arxiu i amb unes referències textuals que ens guiïn en aquesta selecció.

La relació entre la ciutat i el cinema és tan vella –o tan nova- com aquest últim. No en va, la que es considera la primera obra cinematogràfica, La sortie des ouvriers de l’usine, gravada el 19 de març de 1895 pels germans Lumière, mostrava la sortida d’un grup de treballadors, en la seva majoria dones, d’una fàbrica de Lió. La importància, en la determinació de les formes i característiques de les ciutats, del procés d’industrialització viscut per alguns països de l’Hemisferi Occidental, apareix ja recollida per autors d’importants obres contemporànies. Entre les mateixes destacarien, per la seva perspectiva analítica, Contribució al problema de l’habitatge, de Frederick Engels, o els treballs que geògrafs com el francès Eliseo Reclús van ser publicant al llarg dels anys.

Amb anterioritat, ja hi havia hagut intents de, davant els avanços i efectes del triomfant capitalisme industrial, plantejar dissenys urbans més humans vinculats al mitjà rural i la naturalesa, els quals, a més, venien normalment acompanyats de projectes de creació de noves societats. Serien els casos de socialistes utòpics com Étienne Calbet o Robert Owen que inspirarien aproximacions més realistes i, sobretot, més acceptables per als poders burgesos, com la Ciutat Jardí de Ebenezer Howard. És, sens dubte, a partir d’aquest moment que les ciutats viuen una nova edat d’or. La necessitat de mà d’obra per proveir l’incessant nombre de factories atreu i concentra gran quantitat de població camperola que veu, sobtadament, transformada la seva realitat quotidiana. El paper del cinema com a notari dels canvis socials contínua vigent. Gran exemple d’això és l’obra The City que, amb guió de Lewis Mumford, va ser elaborada, en 1939, per la New York World’s Fair.

+info