GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph) de Agnès Pe

19:0021:30 h
Lloc: Homesession
Creu Dels Molers, 15
08004 Barcelona

En el marc del programa INVITED de Homesession. 

 

Aquell zumzumeig de fons és antic: el so d’una enorme campana. Explotant en una massa de matèria intensament calenta, prement vastes ones de so, contraient i expandint la matèria, escalfant on es comprimia, refredant-se on era menys dens. Aquest to descendent és paral·lel a la mort per calor de l’univers, ¡ connectant tots els àtoms discrets en una ona vibratòria. Aquesta radiació de fons còsmic és el ressò del Big Bang.

Steve Goodman

 

 

LRAX (Light Range Acoustic Xenomorph) és una entitat de comunicació que llança ones de so, coordinant-se amb el feix de llum que pugui rebre. Provoquen una desorientació generalitzada i la pèrdua d’aquests eixos d’orientació requereix noves brúixoles, nous camins i nous mapes, però encara no s’ha assegurat cap. El so de lxs LRAX és tant invulnerable (per algunxs) com insidiosos (per als cossos sota vigilància).

El so de LRAX recorda a les sirenes Stuka, que eren la imatge del pànic de l’avió Ju-87 (utilitzats en la Segona Guerra Mundial per EUA). El so de les sirenes es reprodueix en la pel·lícula Dunkirk  ] (Christopher Nolan, 2017) contextualitzada en la Segona Guerra Mundial. La utilització del so ens remet a les Trompetes de Jericó i ens recorda que el desastre no té un moment puntual, malgrat poder ser avisadxs per Bill Kilgore quan en Apocalypse Now  (Francis Ford Coppola, 1979), al ritme de “La cavalcada de les Valquíries” de Wagner, bombardeja un poblat vietmanita. Semblant a com quan avisen per megafonia a un tumult de manifestants que s’està a punt d’iniciar la dispersió mitjançant canons sònics o els anomenats dispositius LRAD (Large Range Acoustic Devices). LRAX emet senyals electrònics sobrenaturals. Són els eufòrics tons de lacònics habitants d’un altre planetes i els seus subjugatxs terrícoles. LRAX és la sonificiació de la llum en el nivell molecular o quàntic. Tot està en moviment, està vibrant, i totes les entitats són mitjos potencials que poden sentir o les vibracions dels quals poden ser sentides per altres entitats. Entitats xenomorfes, la bellesa de les quals pot procurar-nos la confusió dins de la imatgeria de la destrucció.

LRAX s’emmarca dins del projecte Jericó, en el qual s’indaga en la utilització del so i la música com armes sòniques. En els últims anys l’ús del so i la música com a arma ha augmentat. Des de la utilització de canons de so per a la dispersió de manifestants fins a cançons utilitzades en bucle per turmentar a presonerxs. El so es converteix en una eina invisible per generar terror.

 

Agnès Pe (Lleida, 1985) treballa amb el so, per sobre de tota limitació imposada per gèneres o estils musicals. La inacabable curiositat, les pràctiques interdisciplinars, els límits del context i l’actitud espúria que demostra respecte als diferents elements amb els quals treballa, són les característiques fonamentals del seu treball. Musicòloga i investigadora autodidacta i pluridisciplinar, s’interessa per l’excepció, allò que frega els marges socials, sigui quina sigui la seva procedència, sempre buscant noves formes de relacionar-se amb els elements que recompon. Ha realitzat concerts al CA2M (Móstoles), Macba (Bcn), Larraskito (Bilbao) o a Tabakalera (Donosti). Actualment condueix l’espai radiofònic de plunderphonia i kitsh digital “Mitt Paté” a Ràdio On Berlín.