GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

"Still Blue"

Lloc: Blueproject Foundation
Princesa, 57
08003 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta

La Blueproject Foundation presenta l’exposició col·lectiva “Still Blue” del 21 de juny al 4 de novembre de 2018 a Il Salotto. Aquesta exposició, comissariada per l’equip artístic de la fundació (Renato Della Poeta, Pere Torres i Cristina López Morcuende), presenta per segona vegada algunes de les emblemàtiques obres que componien l’exposició “Blue. Homenatge a l’invisible”, la mostra inaugural de la fundació, que cel·lebra el seu cinquè aniversari al setembre de 2018.

Aquesta nova presentació afegeix obres de Daniel Buren i Yves Klein al conjunt format per artistes com Jean-Michel Basquiat, Andy Warhol i Lucio Fontana. Mantenint el blau com a eix principal de l’exposició, el still que se li afegeix al títol condensa algunes de les raons de l’actual mostra: la tradició històrica de la pintura, en la qual els still life, pràcticament sinònim de pintura en segles passats, van ser superats per les avantguardes i van donar pas a un art desprès de convencions úniques; el stillness, aquesta calma, quietud i fins i tot silenci que el color blau provoca en la seva contemplació; i el still com el fet de romandre, de resistir, de (re)afirmar-se en un present, com ho fa la pròpia fundació en la seva incipient trajectòria, la qual va començar vinculada a allò que va ser, és i serà el símbol de l’invisible: el blau.

Un color molt proper a la fundadora del projecte, triat en aquell moment com a homenatge al seu pare, i que dóna cabuda a la mostra inaugural, molt ben resumida per Anna Manubens (comissària independent), en el seu text en el catàleg de llavors, com “l’autoretrat no confessat del punt cec i gravitatori de la Blueproject Foundation”. Aquella exposició, i l’actual, rendeixen tributs a l’invisible a través d’obres seleccionades entre algunes col·leccions privades a l’abast de la fundació.

Entre els artistes, és ineludible la presència d’Yves Klein (França, 1928-1962), per a qui “el blau és l’invisible fent-se visible”. El seu consagrat blau IKB (International Klein Blue), en aquesta ocasió, recobreix una Venus que domina l’espai i sembla orquestrar les altres obres amb la seva mirada absent. Un conjunt d’universos autònoms o instruments complementaris d’una simfonia que vibra en ones que segurament s’escapen de l’espectre visible. Per Klein, “el blau no té dimensió”.

Molts altres artistes, filòsofs i escriptors s’han acostat al blau, a voler definir o captar en paraules el que no deixa de ser una percepció (que provoca una sensació). Kandinsky diria que aquest color “crida l’home a l’infinit i desperta en ell anhel d’allò pur”, mentre que per a Goethe “és, com qui diu, un preciós no-res”.