La Escocesa és una fàbrica recuperada, reoberta i posada en funcionament per un grup d’artistes que als anys 90 van decidir reinterpretar l’ús de la factoria i posar en dubte alguns dels seus principis

rectors i alienants. Per sobre de tot, la importància atorgada a la matèria i a l’acció manual posen èmfasi en una reivindicació per la llibertat i la creativitat, invertint els processos que, des de la Revolució Industrial, havien posat la força de producció i els temps naturals al servei de la màquina.

El centre es defineix com una fàbrica oberta pel seu caràcter associatiu i no jeràrquic, per ser un centre on les veus són sempre benvingudes per conformar experiències col·lectives. El seu accent en la creació analògica pretén subratllar una metodologia amb la que l’artista es reapropia de les tecnologies no punteres i abandonades d’una forma emancipadora i experimental pel desenvolupament dels seus projectes.