GRAF brings you the programme of contemporary art in Catalonia. The agenda that combines all agendas.

És L’Univers Una simulació? Supercompensació, Món Material i Estètiques de Resistència (Segona Part. Sessions d’exercitació, recorregut pel Prepirineu lleidatà.)

16:0020:30 h
Venue:

Price: Free event
Presentation, Workshop
Coordinat per: Martin Llavaneres, Regina de Miguel i Pep Vidal universo1 * Introducció: El  mes de novembre de 2013,, un grup de persones vam decidir pujar el Mont Perdut per intentar respondre la pregunta: ¿és l'Univers una simulació? Aquesta qüestió va ser llançada en nombroses direccions i, de manera clara, l'important no va ser trobar una resposta, sinó seguir els múltiples itineraris que, entrellaçats, ens portaven a articular un sentit del col · lectiu, pensar estètiques basades en el tangible, en un món material, emmagatzemat a les nostres consciències i dispositius; qüestionar la noció d'experiència o apercepció i els mètodes d'abast de coneixement. La construcció de nous paradigmes filosòfics i científics, dispara imaginaris especulatius i contingents en un moment en què les vores home, natura, món maquínic, ja no funcionen de la manera tradicional o acostumada. Des d'aquest canvi de perspectiva que torna tot auto - significant, i no una metàfora més, podem desagrupar materials i acoblaments socials en els seus diferents components, resignificarlos, ritualizarlos a la recerca d'un reencantament. Aquests materials S'admeten tota mena de recombinacions i actuen en dues direccions constantment entrellaçades. D'una banda, conformen la "matèria primera" de la nostra existència i de l'altra, apunten a les problemàtiques d'un planeta en crisi. * Pla: Aquest any volem repetir. No deixem de fer-nos preguntes. Per això tornarem a reunir-nos i explorar desplaçaments i escenaris en els quals la fisicitat construeix subjectivitats i col · lectivitats, descoloniza pensament, reterritorializa tecnologies i reclama ontologies més riques. universo2 Primera Part. Sessions teòric pràctiques: 21-22 de novembre, a Hangar. 1a Sessió:  16:00-17:30 h El cor de les Tenebres, Regina de Miguel (artista, Berlín) La Teoria de la Simulació, inspirada en relats previs de ciència ficció, prediccions tecnològiques, i la idea de "independència de substrat" (segons la qual els estats mentals poden produir-se en substàncies físiques), ens diu que podríem viure en una recreació feta a el futur pels nostres descendents. Un escenari posthumà que ens situa en un futur en el qual es transcendeixen els actuals paradigmes de la física, enderrocant el mapa i interpel·lant a pensar com habitar. Quines noves polítiques ?, Què ontologies? Resimbolizar no és una tasca senzilla. Abans acostumàvem a imaginar amb les maneres de producció i les condicions materials d'aquest, així que ara hem d'aprendre a enllaçar d'una altra manera, contemplar històries no escrites, desplaçar els eixos reguladors del coneixement. També realitzarem un acostament a la noció de Materialisme Fosc. Com mesurar l'infinit, el que ser resisteix a ser definit? Segons la majoria dels astrofísics nostre univers consisteix en un 95 per cent de matèria i energia que no pot ser observat encara que si observada indirectament per mitjà de càlculs i simulacions realitzades per súper computadors. Forats negres, Matèria i Energia Fosca, ens col · loquen en les vores del pensament i la indefinició. Un buit des del qual repensar ordres i paradigmes aparentment intactes. 18:00 h - 19:00 h Històries en Display (WT), Maria Iñigo Clau i Marta Ramos-Yzquierdo (investigadores i comissàries, Sao Paulo, Londres) Segons Didi-Huberman "només s'exposa la política mostrant els conflictes, les paradoxes i els xocs recíprocs que teixeixen la Història". Per tant, buscar aquestes construccions discursives és fonamental per elaborar una genealogia de les relacions de poder en l'actualitat. Els Museus són espais de administració de la memòria, la que possibilita la creació de discursos d'identitat col · lectiva i veritat nacional. L'art té un paper fonamental en aquesta representació museogràfica i pot tenir també un lloc important en el qüestionament i elaboració de contra-representacions del passat i del present. "Històries en Display (WT)" és una investigació col · lectiva sobre les maneres d'interacció entre pràctiques curatorials i artístiques en les representacions de la Història als museus brasilers, per així analitzar els discursos polítics existents, les estratègies de l'oblit, les complicitats del coneixement disciplinar i els seus discursos de "veritat". Alhora, es pretén també mostrar com aquests discursos es presenten a través dels dispositius museogràfics i, d'aquesta manera, proposar interaccions entre l'art i la creació de noves lectures crítiques. Com a projecte col · laboratiu "Històries en Display (WT)" proposa diàlegs entres artistes brasilers, historiadors, arqueòlegs, curadors, antropòlegs, per pensar conjuntament com intervenir en aquestes narracions històriques i museològiques que formen un ideari de "el brasiler", amb la intenció de proposar una altra perspectiva per a una (re) presentació de la Història que tingui en compte els processos colonials passats i presents, les migracions, el turisme i els seus efectes, les noves formes de ciutadania, el qüestionament de les identitats, la importància del desig, les noves funcions de la Història, i fins i tot qüestions relacionades a subjectivitats transgressores. A través d'aquesta reflexió col · lectiva esperem contribuir des de l'art contemporani en els debats museogràfics, en la pantalla de la història i en una crítica institucional al Brasil. El fet de pensar sobre les històries no explicades-representades no pretén merament mostrar el silenciat, sinó també redefinir els discursos d'identificació del present. La proposta treballa des de l'anàlisi de termes i estratègies presents en els museus del país, a través de la investigació de camp col · lectiva, i de forma paral · lela a les investigacions i diàlegs amb els debats brasilers i internacionals sobre la representació de la Història des de noves perspectives museogràfiques. L'interès es focalitza en la presentació i l'estudi de categories com passat, construcció de discursos històrics, colonització, ficció, ciutadania, (des) igualtat, traducció, colonialisme intern, migració, entre d'altres. Tot això sempre amb la intenció de mostrar contribucions que van des de l'especificitat brasilera fins a l'actual debat (post-colonial) global. 19:00-20:30 h Sessió de treball col · lectiva adreçada a traçar una cartografia crítica com a dispositiu que ens ajudi a la localització de problemàtiques, entre la disciplina i el conflicte, en la investigació artística. 2a Sessió: 16:00-17:00 h Cultura Remota: outernet i la Teoria Pobre, Javier Fresneda (investigador i artista, San Diego, Califòrnia) Si extrapolem la noció de "futur" fora del planeta Terra una mena de exofuturo- aquest pogués ser 1936 i l'emissió de ràdio dels Jocs Olímpics del III Reich. Potser la prova futura de desenvolupament tecnològic a la Terra estigui ja en l'any 1977, data del llançament del Voyager I. Sembla que el passat és irreversible a escala còsmica, i que la cultura és remota; les imatges del passat arriben primer, el terreny futur espera al principi del recorregut. A la Terra podem ensumar una situació similar entre la filtració d'imatges des d'Internet a l'offline i l'origen d'aquesta cultura digital, que precedeix al dispositiu que aparentment les conté. Sembla que la cultura d'Internet va existir abans d'Internet, i que la seva prehistòria circula ara, com una mena de subpatrimonio imbricat en el temps present. Això plantejaria noves actituds per investigar una arqueologia post-processual de la cultura digital; potser un full de ruta que postuli relacions de proximitat i llunyania entre cos, dispositiu i entorn, i on els nostres cossos es despleguen com una cosa impressionable pels altres, com una cosa "pobre", contingent al lloc. 17:30-18:30 h Estratigrafia Muscular, Martin Llavaneres (artista, Berlín - Barcelona) Si l'arqueologia fa servir programaris lliures per catalogar diferències morfomètriques entre retocats de sílex i de roques metamòrfiques; l'escalada desenvolupa croquis de rutes èpiques connectant múltiples capes de tovallons translúcides 'Sant Miquel' subministrades per bars de carretera; si el arqueolólogo combina Georadares i escàners làsers 3D per a la selecció quirúrgica d'enterraments cavernícoles; l'escalador empra el col · lagen i l'elastina dels seus lligaments flexors per al cartografiat de voltes llegendàries. Què passa quan sabem de coses que no són físicament perceptibles a través dels nostres sentits? Hi ha una separació entre les tecnologies implicades en el desenvolupament de relats col · lectius i les que emplemos per fer més agradables les nostres experiències subjectives? Què ètiques del coneixement resten per explorar gràcies a l'intercanvi instrumental entre disciplines? En quin grau l'aparició de noves heterotopies processuals permeten apel · lar a una renovació de la noció de paisatge i patrimoni cultural? Martin Llavaneras tractarà d'enfocar aquestes qüestions i parlarà de com la seva activitat esportiva intervé en la seva pràctica artística. Per a això ens introduirà en una de les seves últimes investigacions al voltant de la "Cova Gran" de Santa Linya, una cavitat localitzada en un petit poble de la província de Lleida, on es discuteix com intervenir i / o preservar una cova amb més de 50.000 anys d'ocupació humana. El conflicte afecta l'interès de dos col · lectius molt diferents: arqueòlegs i escaladors. Mentre que a la base de la cavitat reposen importants jaciments prehistòrics, en la seva cúpula hi ha més de noranta vies d'escalada d'alta dificultat - entre elles els últims records mundials d'aquesta disciplina. 19:00 - 20: 30 h. Sessió de treball col · lectiu i diagnòstic prospectiu. Santa Anna001 Segona Part. Sessions d'exercitació: 28, 29 i 30 de novembre, recorregut pel Prepirineu lleidatà. Aquesta vegada abandonem l'amplitud de les Muntanyes Oscenses per endinsar-nos en la boira i estretor dels barrancs del pre-pirineu Lleidatà. Travessarem un marc territorial amb aspecte de naturalesa intervinguda. Serà freqüent que recorrem barrancs calcaris amb apèndixs de formigó, estructures metàl · liques com protuberàncies en coves. Divisarem ocells que volen entre humans amb ales de plàstic, i espècimens de corpulència desproporcionada prop de nius de voltors o dormint en cabanes de ramat. Recorrerem un territori on la noció de cultura està estretament vinculada al descobriment, la renderització i capitalització del passat, mentre que altres camps de coneixement més intangibles ocupen racons extensos d'una regió altament despoblada. Guia d'enclavaments de l'aproximació - Barrancs, Colls, Crestes, Cavitats, Rius, Parets, - Bars de poble, Clubs de Parapent, Parcs Astronòmics / Arqueològics, - Ruïnes de Ermites, Ponts, Búnkers, Trinxeres, Túnels, Preses ... * Es detallarà un mapa previ de la ruta al blog universo6 INFORMACIÓ PRÀCTICA Preu: Inscripció gratuïta despeses de l'expedició no inclosos (menjar, desplaçament, allotjament). S'accepten inscripcions fins a completar places (15). enviar sol · licitud i carta de motivació a: eseluniversounasimulacion@gmail.com Calendari: 28, 29 i 30 nov localitzacions: Sortirem d'Hangar el divendres 28 per passar la primera nit a l'alberg "La Cova" de St. Llorenç de Mongai. Dissabte i diumenge ja ens endinsem en la ruta d'aproximació dels diferents emplaçaments-escenaris. ATENCIÓ: Es requereix material de muntanyisme bàsic (botes, sac de dormir + -0 -5 C, llanterna frontal, roba còmoda i que abrigui). No cal tenir molta experiència a la muntanya, però si tenir ganes i energia per caminar al llarg de les sessions. universo5Coordinado por: Martin Llavaneras, Regina de Miguel y Pep Vidal universo1 * Introducción: En el mes de noviembre de 2013, un grupo de personas decidimos subir el Monte Perdido para tratar de responder la pregunta: ¿es el Universo una simulación? Dicha cuestión fue lanzada en numerosas direcciones y, de manera clara, lo importante no fue encontrar una respuesta, sino seguir los múltiples itinerarios que, entrelazados, nos llevaban a articular un sentido de lo colectivo, pensar estéticas basadas en lo tangible, en un mundo material, almacenado en nuestras consciencias y dispositivos; cuestionar la noción de experiencia o apercepción y los métodos de alcance de conocimiento. La construcción de nuevos paradigmas filosóficos y científicos, dispara imaginarios especulativos y contingentes en un momento en que los bordes hombre, naturaleza, mundo maquínico, ya no funcionan de la manera tradicional o acostumbrada. Desde este cambio de perspectiva que vuelve todo auto – significante, y no una metáfora más, podemos desagrupar materiales y ensamblajes sociales en sus diferentes componentes, resignificarlos, ritualizarlos en busca de un reencantamiento. Dichos materiales admiten todo tipo de recombinaciones y actúan en dos direcciones constantemente entrelazadas. Por un lado, conforman la “materia prima” de nuestra existencia y por otro, apuntan a las problemáticas de un planeta en crisis. *Plan: Este año queremos repetir. No dejamos de hacernos preguntas. Por eso volveremos a reunirnos y explorar desplazamientos y escenarios en los que la fisicidad construye subjetividades y colectividades, descoloniza pensamiento, reterritorializa tecnologías y reclama ontologías más ricas. universo2 Primera Parte. Sesiones teórico prácticas: 21-22 de noviembre, en Hangar. 1ª Sesión: 16:00 – 17:30 h El corazón de las Tinieblas, Regina de Miguel (artista, Berlín) La Teoría de la Simulación, inspirada en relatos previos de ciencia ficción, predicciones tecnológicas, y la idea de “independencia de sustrato” (según la cual los estados mentales pueden producirse en sustancias físicas), nos dice que podríamos vivir en una recreación hecha en el futuro por nuestros descendientes. Un escenario posthumano que nos sitúa en un futuro en el que se transcienden los actuales paradigmas de la física, derribando el mapa e interpelándonos a pensar cómo habitarlo. ¿Qué nuevas políticas?, ¿Qué ontologías? Resimbolizar no es una tarea sencilla. Antes acostumbrábamos a imaginar con los modos de producción y las condiciones materiales del presente, así que ahora tenemos que aprender a enlazar de otro modo, contemplar historias no escritas, desplazar los ejes reguladores del conocimiento. También realizaremos un acercamiento a la noción de Materialismo Oscuro. ¿Cómo medir lo infinito, lo que ser resiste a ser definido? Según la mayoría de los astrofísicos nuestro universo consiste en un 95 por cien de materia y energía que no puede ser observado aunque si observada indirectamente por medio de cálculos y simulaciones realizadas por súper computadores. Agujeros negros, Materia y Energía Oscura, nos colocan en los bordes del pensamiento y la indefinición. Un vacío desde el que repensar órdenes y paradigmas aparentemente intactos. 18:00 h – 19:00 h Historias en Display (WT), María Iñigo Clavo y Marta Ramos-Yzquierdo (investigadoras y comisarias, Sao Paulo, Londres) Según Didi-Huberman “sólo se expone la política mostrando los conflictos, las paradojas y los choques recíprocos que tejen la Historia”. Por tanto, buscar esas construcciones discursivas es fundamental para elaborar una genealogía de las relaciones de poder en la actualidad. Los Museos son espacios de administración de la memoria, aquella que posibilita la creación de discursos de identidad colectiva y verdad nacional. El arte tiene un papel fundamental en esa representación museográfica y puede tener también un lugar importante en el cuestionamiento y elaboración de contra-representaciones del pasado y del presente. “Historias en Display (WT)” es una investigación colectiva sobre los modos de interacción entre prácticas curatoriales y artísticas en las representaciones de la Historia en los museos brasileños, para así analizar los discursos políticos existentes, las estrategias del olvido, las complicidades del conocimiento disciplinar y sus discursos de “verdad”. Al mismo tiempo, se pretende también mostrar cómo esos discursos son presentados a través de los dispositivos museográficos y, de ese modo, proponer interacciones entre el arte y la creación de nuevas lecturas críticas. Como proyecto colaborativo “Historias en Display (WT)” propone diálogos entres artistas brasileños, historiadores, arqueólogos, curadores, antropólogos, para pensar conjuntamente como intervenir en estas narraciones históricas y museológicas que forman un ideario de “lo brasileño”, con la intención de proponer otra perspectiva para una (re)presentación de la Historia que tenga en cuenta los procesos coloniales pasados y presentes, las migraciones, el turismo y sus efectos, las nuevas formas de ciudadanía, el cuestionamiento de las identidades, la importancia del deseo, las nuevas funciones de la Historia, e incluso cuestiones relacionadas a subjetividades transgresoras. A través de esa reflexión colectiva esperamos contribuir desde el arte contemporáneo en los debates museográficos, en el display de la historia y en una crítica institucional en Brasil. El hecho de pensar sobre las historias no contadas-representadas no pretende meramente mostrar lo silenciado, sino también redefinir los discursos de identificación del presente. La propuesta trabaja desde el análisis de términos y estrategias presentes en los museos del país, a través de la investigación de campo colectiva, y de forma paralela a las investigaciones y diálogos con los debates brasileños e internacionales sobre la representación de la Historia desde nuevas perspectivas museográficas. El interés se focaliza en la presentación y el estudio de categorías como pasado, construcción de discursos históricos, colonización, ficción, ciudadanía, (des)igualdad, traducción, colonialismo interno, migración, entre otros. Todo ello siempre con la intención de mostrar contribuciones que van desde la especificidad brasileña hasta el actual debate (pos-colonial) global. 19:00 – 20:30 h Sesión de trabajo colectiva dirigida a trazar una cartografía crítica como dispositivo que nos ayude a la localización de problemáticas , entre la disciplina y el conflicto, en la investigación artística. 2ª Sesión: 16:00 – 17:00 h Cultura Remota: Outernet y la Teoría Pobre, Javier Fresneda (investigador y artista, San Diego, California) Si extrapolamos la noción de “futuro” fuera del planeta Tierra ―una especie de exofuturo― éste pudiera ser 1936 y la emisión de radio de los Juegos Olímpicos del III Reich. Quizás la prueba futura de desarrollo tecnológico en la Tierra esté ya en el año 1977, fecha del lanzamiento del Voyager I. Pareciera que el pasado es irreversible a escala cósmica, y que la cultura es remota; las imágenes del pasado llegan primero, el terreno futuro aguarda al principio del recorrido. En la Tierra podemos husmear una situación similar entre la filtración de imágenes desde Internet al offline y el origen de esa cultura digital, que antecede al dispositivo que aparentemente las contiene. Pareciera que la cultura de Internet existió antes de Internet, y que su prehistoria circula ahora, como una especie de subpatrimonio imbricado en el tiempo presente. Esto plantearía nuevas actitudes para investigar una arqueología post-procesual de la cultura digital; quizás una hoja de ruta que postule relaciones de proximidad y lejanía entre cuerpo, dispositivo y entorno, y en donde nuestros cuerpos se despliegan como algo impresionable por los otros, como algo “pobre”, contingente al lugar. 17:30 – 18:30 h Estratigrafía Muscular, Martin Llavaneras (artista, Berlín – Barcelona) Si la arqueología maneja softwares libres para catalogar diferencias morfométricas entre retocados de sílex y de rocas metamórficas; la escalada desarrolla croquis de rutas épicas conectando múltiples capas de servilletas translúcidas ’San Miguel’ suministradas por bares de carretera; si el arqueolólogo combina Georadares y escáneres lásers 3D para la criba quirúrgica de enterramientos cavernícolas; el escalador emplea el colágeno y la elastina de sus ligamentos flexores para el cartografiado de bóvedas legendarias. ¿Qué ocurre cuando sabemos de cosas que no son físicamente perceptibles a través de nuestros sentidos? ¿Hay una separación entre las tecnologías implicadas en el desarrollo de relatos colectivos y aquellas que emplemos para hacer más placenteras nuestras experiencias subjetivas? ¿Qué éticas del conocimiento restan por explorar gracias al intercambio instrumental entre disciplinas? ¿En qué grado la aparición de nuevas heterotópias procesuales permiten apelar a una renovación de la noción de paisaje y patrimonio cultural? Martin Llavaneras tratará de enfocar estas cuestiones y hablará de cómo su actividad deportiva interviene en su práctica artística. Para ello nos introducirá en una de sus últimas investigaciónes alrededor de la “Cova Gran” de Santa Linya, una cavidad localizada en un pequeño pueblo de la provincia de Lleida, en donde se discute cómo intervenir y/o preservar una cueva con más de 50.000 años de ocupación humana. El conflicto afecta al interés de dos colectivos muy diferentes: arqueólogos y escaladores. Mientras que en la base de la cavidad reposan importantes yacimientos prehistóricos, en su cúpula hay más de noventa vías de escalada de alta dificultad – entre ellas los últimos records mundiales de esta disciplina. 19:00 – 20: 30 h. Sesión de trabajo colectivo y diagnóstico prospectivo. Santa Anna001 Segunda Parte. Sesiones de ejercitación: 28, 29 y 30 de noviembre, recorrido por el Pre-pirineo leridano. Esta vez abandonamos la amplitud de las Montañas Oscenses para adentrarnos en la niebla y estrechez de los barrancos del pre-pirineo Leridano. Atravesaremos un marco territorial con aspecto de naturaleza intervenida. Será frecuente que recorramos barrancos calcáreos con apéndices de hormigón, estructuras metálicas como protuberancias en cuevas. Divisaremos pájaros que vuelan entre humanos con alas de plástico, y especímenes de corpulencia desproporcionada cerca de nidos de buitres o durmiendo en cabañas de rebaño. Recorreremos un territorio en donde la noción de cultura está estrechamente vinculada al descubrimiento, la renderización y capitalización del pasado, mientras que otros campos de conocimiento más intangíbles ocupan rincones extensos de una región altamente despoblada. Guia de enclaves de la aproximación * – Barrancos, Cuellos, Crestas, Cavidades, Rios, Paredes, – Bares de pueblo, Clubs de Parapente, Parques Astronómicos/Arqueológicos, – Ruinas de Ermitas, Puentes, Búnkers, Trincheras, Túneles, Presas… *Se detallará un mapa previo de la ruta en el blog  universo6 INFORMACIÓN PRÁCTICA Precio: Inscripción gratuíta gastos de la expedición no incluidos (comida, desplazamiento, alojamiento). Se aceptan inscripciones hasta completar plazas (15). enviar solicitud y carta de motivación a : eseluniversounasimulacion@gmail.com Calendario: 28, 29 i 30 de Noviembre Localizaciones: Saldremos de Hangar el viernes 28 para pasar la primera noche en el alberge “La Cova” de St. Llorenç de Mongai. Sábado y domingo ya nos adentramos en la ruta de aproximación de los distintos emplazamientos-escenarios. ATENCIÓN: Se requiere material de montañismo básico (botas, saco de dormir +-0 -5 C, linterna frontal, ropa cómoda y que abrigue). No hace falta tener mucha experiencia en la montaña, pero si tener ganas y energía para caminar a lo largo de las sesiones. universo5
És L’Univers Una simulació? Supercompensació, Món Material i Estètiques de Resistència (Segona Part. Sessions d’exercitació, recorregut pel Prepirineu lleidatà.)