Josep i Ramon Moscardó exposen a la Sala Parés des de l’any 1982, la seva obra aposta per l’harmonia i l’optimisme, i ho fan d’una manera desenfadada i directa. Retraten una vida afable, propera i reconeixible, amb el transit de cotxes i persones passejant per algunes de les principals avingudes i places de Barcelona, Praga o París, la llum mediterrània de les platges de Cadaqués o l’alegre bullici de l’interior de bars amb música en directe. Les seves composicions són lluminoses i de paleta vital i suggestiva; cada quadre respon a un determinat acord cromàtic que desenvolupen amb infinitat de variants. Són capaços de sintetitzar els elements amb total llibertat i de manera espontània.
No pretenen descriure minuciosament la realitat, però amb gran maduresa artística poblen les seves escenes amb multitud d’elements que ens ajuden a submergir-nos en cada quadre i perdre’ns en els seus detalls. Els personatges que els habiten són anònims però alhora propers. Permeten que sigui l’espectador qui posi cara a aquests actors.
