GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Alán Carrasco. A Soviet militiaman eats a McDonald's hamburger in Moscow

17:3020:30 h
Lloc: adn galeria
Mallorca, 205
08036 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Inauguració

En 1976, durant els Jocs Olímpics de Montreal, el president de la franquícia canadenca de McDonald’s George A. Cohon i els representants governamentals de la Unió Soviètica van mantenir una trobada discreta en pro d’un acord comercial que només arribaria a ser possible 10 anys després. Després de l’arribada de Mikhaïl Gorbatxov a la Secretària general del Partit i la seva posterior Presidència, es reactivaria el projecte d’apertura del primer McDonald’s en territori soviètic. Així, mentrestant el Mur en Berlin era derivat o condemnaven a mort a Nicolae Ceaușescu en Târgoviște, en Moscou concloïen anys de planificació, construcció de plantes subministradores i formació dels nous treballadors de McDonald’s.

Finalment, el 31 de gener de 1990, s’obriria en la Plaza Pushkin el que fos el local comercial més gran del món de la famosa cadena de menjar ràpid, amb una participació de capital del 49% a favor de McDonald’s i del 51% a favor de l’Estat soviètic. La Perestroika havia arribat per estar-se i, sota l’entusiasme per l’oferta de nous productes occidentals, s’amagava l’inici d’un nou món homogeneïtzat.

La fi del temps dels blocs era més a prop que mai i ràpidament es va estendre la hegemonia d’un capitalisme global, salvatge i desproporcionat. Deia George H. W. Bush davant les Nacions Unides que “Esta a les nostres mans deixar enrere la vella maquinaria, deixar-la a la Edat Fosca a la que pertany i fer un salt cap al davant per arribar a un canvi històric en direcció a un nou ordre mundial i era de pau duradora ”, i ho feia mentre demanava suport per a envair Iraq al 1991. Un nou ordre a on els canvis tecnològics als transports i comunicacions han afavorit una globalització sense regulació de cap mena, un nou ordre que situa cada cop més l’activitat econòmica fora del control directe dels estats, enfortint descaradament la posició del poder privat organitzat en grans corporacions supranacionals.

La pax americana va portar un capitalisme sense límits i una guerra sense fi.