Alguien montó mis piezas, cargó mi batería y se fue és una proposta poètica de Mayte Gómez que pretén eixamplar l’espai de la paraula recitada mitjançant l’experimentació musical i audiovisual. Insatisfeta amb la capacitat del text com a única eina per descriure un dia a dia immers en la virtualitat, l’escriptora proposa un recorregut audiovisual per la tecnologia en què els reels d’Instagram, els filtres, els videojocs, les aplicacions i la imatge generada digitalment (3D, realitat virtual) es transformin en material poètic. I, d’aquesta manera, i en simbiosi amb la paraula, li permetin parlar de l’experiència dels nostres cossos, que viuen digitalment, però continuen patint i estimant, encara, de manera primitiva, senzilla, analògica.
Amb la col·laboració musical de Ylia (Susana Hernández) i la creació d’un discurs audiovisual a mans de Mayte Gómez i Mupi (Ricardo Márquez), aquest recital proposar fer servir la paraula no per ser recitada, sinó per obrir-hi una esquerda de seixanta minuts en la qual puguem navegar els fragments que som: líquids, vaporosos i sòlids, entrant i sortint de les pantalles.
Mayte Gómez Molina és escriptora i artista digital centrada en la pràctica del 3D i la realitat virtual com a vehicle poètic. Guanyadora del Premi Nacional de Poesia Jove.
