Les pintures d’Ania Soliman presenten escenes irreals, fragments de mons generats per màquines. Sintetitza imatges històriques i de la cultura popular amb intel·ligència artificial i amb un cert enfocament postcolonial i feministes-queer. L’artista explora l’impacte de la tecnologia en la nostra psique col·lectiva, formulant un nou surrealisme.
A nivell conceptual, aquest projecte aborda el tan debatut biaix de les dades de IA. Per exemple, tret que se li demani el contrari, les imatges que proposa la IA només contenen persones blanques. Dirigits cap a una representació més exacta de la humanitat, aquests programes solen produir orientalisme etno-*kitsch. El mateix pot dir-se de les representacions normatives de gènere. Aquest (greu) problema ens brinda l’oportunitat de reexaminar i reconfigurar aquests patrons, normalment ocults, per a reflexionar i il·lustrar el que ocorre quan la IA crea imatges. També ens permet qüestionar els continguts i processos d’Internet, que al seu torn estructuren la nostra vida quotidiana i la nostra interioritat. El significat no es deriva dels processos de les màquines: ha de ser interpretat, projectat i imaginat per nosaltres. Aquestes obres ofereixen alguns punts d’entrada per a la interpretació i ens permeten qüestionar aquesta nova forma de creació d’imatges.
