Tothom és artista i ho és en tot moment i circumstància, ja que també l’espectador és  artista, fins i tot quan allò que observa no és art.

Són molts els que es mantindran reticents a canviar les convencions que es fan servir per classificar allò relacionat amb l’art i les categories que se’n deriven, perquè són molts els que no voldran ser considerats artistes per la mandra d’haver d’assumir el seu compromís com a agents que produeixen i tradueixen formes.

Són majoria aquells que prefereixen no contemplar la universalitat de la condició d’artista, perquè això els intranquil·litzaria i, també, perquè els ofereix més consol pensar que fer d’artista és una tasca exclusiva i excloent.

Són els mateixos que, finalment, participen de la creença generalitzada que consisteix a separar aquelles creacions realitzades per un humà qualsevol de les creacions realitzades per un humà artista; i que continuen considerant que, entre les persones vives, mortes i per néixer, n’hi ha alguns que són artistes i que la resta ni ho són ni ho seran.

Però el pitjor és que no voler considerar-se artista consisteix, en el fons, en una ignorància sedant i voluntària que té la funció de poder evitar el desconcert de saber-se  artista.

Presentació de la residència d’Antonio Ortega amb alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vall d’Hebrón. Amb la mediació d’Experimentem amb l’Art.