Auguri. La forma d'un eco ha aparegut com a rastre

Sovint ens sentim desorientadis quan ens trobem lluny d’una guia, quan la caminada se surt de la ruta. És llavors que cerquem un punt de referència al qual aferrar-nos, defugint la incomoditat de la incertesa. Pensem aquesta activació des del desplaçament amb el desig de descentralitzar els cossos i d’incomodar els recorreguts que ens són propers. Partim de l’auguri com una profecia en què dos cossos es troben sobtadament en una cantonada. L’auguri com un llenguatge, com una advertència assignada als ocells, a les seves coordenades i als seus vols. Des de Sala d’Art Jove hem activat un procés de treball col·lectiu per pensar-nos en desplaçament amb lis artistes Aeren Sànchez, Alicia Arévalo, Caterina Miralles, Elsa Casanova Sampé, Emma Prats, Laia Velasco Flo, Maria Roy, Mireia Molina Costa, Oscar Moya Villanueva,  i teresa w. *El títol fa al·lusió al vers “Then time became tomorrow, and the shape of echo appeared as a country” del poeta Mahmoud Darwish a «I am from here».