GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Barcelona, zona neutral (1914-1918)

Lloc: Fundació Joan Miró
Fundació Miró, Parc de Montjuïc, s/n
08038 Barcelona
Esdeveniment no confirmat.
Exposició

Exposició a càrrec de Fèlix Fanés i Joan M. Minguet

Barcelona, zona neutral (1914-1918) és una exposició que es proposa representar la visualitat a Barcelona en el període de la Primera Guerra Mundial i mostrar com la ciutat es transforma en tots els àmbits i s’obre camí cap a les avantguardes.

Per a Fèlix Fanés i Joan Minguet, els comissaris, el punt de partida és una frase de les Memòries J.M. de Sagarra que diu que “en aquells dos anys (1914-1915) Barcelona liquida el seu segle XIX”.

Barcelona, zona neutral en temps de guerra vol dir temps de grans negocis, de grans oportunitats, de moviments ciutadans i polítics, de vides secretes i opulentes, de gran prosperitat i de grans tensions, és a dir, explosió social i creativa. Per commemorar el centenari de l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, Barcelona, zona neutral (1914-1918) refà el camí que va de la modernitat del París fi de segle XIX a les avantguardes de principi del segle XX.

L’exposició, amb gairebé 500 obres, una setantena d’artistes diferents, 20 films, pintura, escultura, dibuixos, objectes i documentació diversa, mostra les tensions d’aquell moment al llarg de nou sales:

La Gran Guerra. Setze milions de morts i vint milions de ferits són els resultats de la indústria de l’armament als camps de batalla. Aquí hi ha representats els pintors Léger, Kubin, Heckel i Nash i fotografies de morts i mutilats al front, cartells de propaganda, la premsa i les postals de la primera guerra mediàtica.

Modernitat i avantguarda. París és la cita obligada de la modernitat de tot artista del final del segle XIX i s’hi crea una Escola de París. Els inicis del segle XX fan el pas de la modernitat a l’eclosió de les avantguardes que, amb la guerra, com es veurà, arriben a Barcelona en massa. Miró, Togores, Sunyer, Hugué, rebobinen influències i creen un model propi i fins i tot es parla d’una particular Escola de París a Barcelona. La presència de Sunyer en aquesta sala és important per entendre el cézanisme.

Burgesos i proletaris. Barcelona, que experimenta profunds canvis socials i polítics, esdevé la capital de l’anarquisme i de tota mena de socialismes internacionals, amb la vaga general de la Canadenca de 1917 com a referent, amb una foto de Josep M. de Sagarra i el film de Gaumont Pathé. L’agitació obrera és gairebé invisible en les fotografies del moment, però trobem en canvi  nombrosos exemples de fotografies de patrons i de la Guàrdia Civil.

Barcelona i la guerra visualitza les pugnes d’aliadòfils i germanòfils a la ciutat. Apa (Feliu Elias) i Ricard Canals, Josep Clarà i Ramon Pichot ens parlen del seu posicionament davant la guerra. I tot seguit es narra el front de la Primera Guerra Mundial amb il·lustracions inèdites del viatge del Dr. Solé i Pla i Ramon Casas en la visita als “Voluntaris catalans” que lluitaven al front de Verdun i Reims.

La ciutat d’ivori, títol d’un llibre de poemes de Guerau de Liost, és la idealització de la Barcelona somiada pels noucentistes, que posa les bases de les infraestructures econòmiques i culturals de la Catalunya contemporània: ferrocarrils i acadèmies de la ciència i de la llengua, carreteres i biblioteques, metro i telèfon i escoles industrials. Al costat de l’escultura de Josep Clarà i la pintura de Josep Obiols hi ha el seu contrapunt amb els dibuixos de Passarell, Picarol i els llibres eròtics de Ricard Opisso (Bigre).

L’Exposició d’Art Francès. Els “Salons” de cada any no es fan a París a causa de la guerra i excepcionalment 1.400 obres, entre olis, escultures, dibuixos, gravats i d’altres es traslladen a Barcelona la primavera de 1917. L’impacte és enorme. Hi ha Pissarro, Rodin, Sisley o Denis. És una selecció molt conservadora, el més modern és un Matisse. Peces adquirides per col·leccionistes catalans d’aleshores s’exposen ara i aquí per primer cop.

Exiliats. L’arribada d’artistes exiliats com Picabia, Gleizes, Otho Lloyd, Robert i Sonia Delaunay, Olga Sacharoff, gràcies al galerista Josep Dalmau, l’home clau del cop d’efecte sobre les opcions artístiques de l’època. Picabia editarà la seva revista 391 i Brangulí i Co de Triola fotografien el combat de boxa entre el poeta anarquista Arthur Cravan, germà petit d’Otho Lloyd, i Jack Johnson el 1916.

Picasso 1917. Picasso torna a Barcelona el 1917 seguint la gira dels Ballets Russos on actua la seva futura esposa, Olga Koklova. L’estada de Picasso desperta expectació en la premsa de l’època. Els seus dissenys per al decorat del ballet Parade, de Diaghilev, Satie i Cocteau, el material de difusió de l’espectacle i algunes de les obres que fa durant aquests mesos a Barcelona es poden veure en aquesta sala.

Oci, consum i societat de masses. A partir de l’any 1904 s’instaura la llei del descans dominical, que genera una oferta de lleure que troba en la publicitat una estratègia per a la seva difusió: esdeveniments esportius, parcs d’atraccions, curses de braus, circ i cinema, eix de la nova cultura del segle XX. En aquest darrer espai s’il·lustra el fort auge del consum d’oci mitjançant suports visuals generats a partir de la mecanització: cartells, revistes, fotografia i cinema. Es projecta la primera pel·lícula pacifista d’humor del segle XX, Shoulder Arms, de Charles Chaplin.

Barcelona, zona neutral (1914-1918) mostra com la Gran Guerra fa de frontera entre el segle XIX i el XX i transforma el model de vida a Europa.