A Bestia Sagrada, Isabel Do Diego permeabilitza el quejío flamenc amb la fisicalitat vocal de diferents litúrgies com el cant sacre de l’edat mitjana europea, la crida a la pregària a Mesopotàmia o la recitació del Bunraku japonès. Una veu encarnada per diferents ferits a manera de bestiari folklòric. Tot aquest cos vocal i orgànic, és sustentat novament per bases electròniques compostes, aquesta vegada, com a “trampangos sonors”. NIGAWARAI, MANTÍCORA i IFRIT són les tres bèsties instrumentals, creades per Isabel Do Diego, per traslladar aquests “trampangos sonors” al directe. Tot plegat forma un simbolisme musical habitat per una electrònica arrossegada, esquinçada, copejada i trencada.
Espacialment, Isabel Do Diego habita un escenari propi on ritualitzar tot aquest viatge musical. Un hàbitat per al cant monstruós d’electrònica sacralitzada. Un espai per a la dansa bastarda de moviments sobrenaturals. El cos mèdium que tot ho habita. Una triada de veu, cos i instrumentació que condueix a la celebració del monstruós com a entitat divinitzada. En definitiva, una escena transmutada a altar on arrestar la taumatúrgia folklòrica en forma de cerimònia musical.
+ FESTA FINAL DE CORPOGRAFIES #8 LA CALDERA CLUB
