De aquellos polvos, estos lodos

Lloc: Sala d'Art Jove
Calàbria, 147
08015 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Ha d’haver-hi maneres d’habitar els moments d’emergència. Enmig d’un món en transició constant, els projectes de la Sala d’Art Jove ofereixen maneres reveladores de pensar el món en què vivim i les relacions que el configuren. Cadascun dels projectes que forma part de l’exposició articula un diagnòstic. Mitjançant aquest diagnòstic no es persegueix descriure la realitat, sinó moure-la. Quins són aquests diagnòstics i com afecten la nostra manera de sentir o de pensar què som?

Cada vegada és més intensa la necessitat de donar-hi respostes i, gràcies a la lectura de la realitat que ens ofereix cadascun dels projectes de l’exposició, obtenim un model per transitar el nostre present. En conjunt, els projectes són una gran guia de coexistències. Quins aprenentatges es troben en els projectes i com sintonitzen amb les nostres vides?

És imperatiu atendre els reassemblatges que s’estan produint en els nostres temps. La pràctica artística, amb la seva capacitat d’afectar i de veure-s’hi afectada per les economies d’intercanvi, ocupa una posició estratègica. Constitueix una manera de militar en la diagnosi del nostre present, perquè participa dels imaginaris en els quals i des dels quals vivim. Com podem aliar-nos amb la pràctica artística per teixir futurs en què la vida sigui més vivible?

«De aquellos polvos, estos lodos» ens situa en una realitat que no vol ser endolcida. Ens vol parlar de la terra, que és el lloc que trepitgem i des d’on veiem i enunciem el món. Tal com ens recorda Donna Haraway, és important saber quines idees escollim per generar-ne altres, quins pensaments projecten pensaments, quines històries creen mons, quins mons creen històries.

La pols i el fang ens parlen d’una realitat turbulenta, confusa, mal·leable, enganxosa i tèrbola que ens remet a la corrupció i contaminació, però  també al valor dels trànsits i de les cadenes temporals, a la manera en què tot es transforma, generant lligams i històries de trobades, porositats i aliances. Hem de ser capaços de fer que aquestes històries formin part de les nostres pràctiques de coneixement.

Els sis projectes incorporats en la mostra ens recorden a aquells sis personatges en cerca d’un autor del dramaturg italià Luigi Pirandello. Són sis processos que esperen per ser inscrits en un marc d’exposició i de mediació. Els sis projectes presentats també han hagut d’enfrontar-se a la incertesa i són emergents, no perquè pertanyin a una convocatòria i un espai institucional específic —la Sala d’Art Jove—, vinculat teòricament a allò incipient, sinó precisament perquè porten a terme l’esmunyedissa gestió de les maneres d’estar en el món. I succeeix el mateix que passa en l’obra del dramaturg italià, en què la idiosincràsia dels sis protagonistes i la de les seves veus són precisament el trànsit, la potència dels comportaments imprevistos, els sorramolls i les invitacions a moure’s en un terreny pantanós o evitar de moure’s amb els ulls arrencats.

 

A cura de Víctor Ramírez Tur i Daniel López del Rincón.

Artistes: Alexander Arilla; Néstor Ceniceros; Espacio Hacer (Ana Guerrero Ferro, Mónica López Tierling, Paula Martínez Soriano i Ariadna Tarifa Gómez); Salvador G. Ojeda; Anna Sevilla; Paula Vicente.

Amb presència terra de l’àrea d’ampliació del Prat de Llobregat.

De aquellos polvos, estos lodos