A la seva «Cançó per a molts moviments», Audre Lorde recorda que «la nostra feina és més important que el nostre silenci». Els moviments prenen força on s’ajunten sorolls i veus, fins i tot a les pauses i els descansos necessaris que també tenen les seves sonoritats. En aquestes múltiples maneres de sostenir-se mútuament i en aquest assajar maneres d’estar juntes és on s’articulen escenaris per a la creació col·lectiva. Això és el que sosté i afirma els cossos, però també les institucions.
Cançó per a molts moviments és un experiment efímer en què la planta baixa de l’edifici Meier es transforma en escenari de trobades, converses i escoltes compartides. Es tracta d’una obertura provisional d’investigacions en procés dins del museu, algunes d’existents i d’altres que encara han de venir. En aquesta primera instància, el projecte pren la forma d’una invitació oberta, un espai per habitar i encara per definir. Un desplegament d’energies en curs i cossos documentals que remeten a processos de creació col·lectiva del present, del passat i de la memòria viva del que vindrà. Aquesta invitació inicial no és tant una exposició com un assaig de diverses maneres d’exposar-se i sostenir-se mútuament. Una sèrie de trobades que entrellacen línies de treball que furguen i travessen les entranyes del museu.
Artistes
Marwa Arsanios, Chimurenga, Collectif Mohamed, El Palomar (Grup d’artistes), Nancy Garín, Daniel Gasol, Grupo Cine Liberación, Las Cosas, Grupo Experimental de Cine de la Cineteca del Tercer Mundo, Past Disquiet , Emily Jacir, La Rara Troupe, Lesley Lokko, Leve, Lumbung Press, María José Arjona, Marina Monsonís, Metzineres, Museo de la Solidaridad Salvador Allende (Santiago, Xile), Ocaña, Vijay Prashad (Tricontinental), Joan Rabascall, Radio AlHara, Marlon T. Riggs, Grupo de Artistas de Vanguardia, Rolando Vázquez, Video-Nou
