Somniar una pel·lícula. Desplegar en l’espai els fragments d’un film per venir, inacabat. Esbossar amb paper els personatges d’una faula que recorre les promeses visionàries del llenguatge, del braille a la telepatia, de la visió paròptica a la invenció del Theremin als anys 1920: llegir amb les mans, veure-hi amb la pell, tocar sense contacte… vet aquí un feix d’utopies incomplertes que conformen l’arxiu potencial d’un cinema possible.
Què és, avui, el cinema? Si ha deixat de ser aquella empremta de llum impresa en un suport fotoquímic, si els seus usos i funcions han mutat definitivament, si les imatges han esclatat en un mar de pantalles que van del telèfon a la galeria, és encara aquell que vam conèixer al llarg del segle XX?
“Tot tancant els ulls, el cinema mental es projecta sobre la pantalla de les nostres parpelles. El film serà imaginari, o no serà.” (Érik Bullot)
Exposició comissariada per Marina Vinyes Albes i produïda per la Filmoteca de Catalunya.
–
[Crèdits fotografia: Roger Vailland, ca 1927-1932. Col·lecció René Maublanc]
