GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

CONFERÈNCIA A CÀRREC DE FEDERICO LÓPEZ SILVESTRE

19:0020:30 h
Lloc:

Preu: Activitat gratuïta
Si a començos dels anys noranta la sociologia i l’urbanisme progres encara miraven de bon ull la ciutat genèrica, avui ningú no pot trobar inspiració en cap de les urbs occidentals. La lògica de l’estandardització ha arribat fins al punt d’engalipar una gran part dels creatius. Ara bé, enfront de la «perfecta simetría del espanto» que proclamen els hereus d’Ernst Neufert o la Biometrika de Galton (p. ex., els promotors del New Urbanism) s’entreveu tot un procés de compensació. A l’abric de les singularitats informes del vell «surrealisme etnogràfic» (Bataille) o del riure satànic de la narrativa nord-americana més recent (David Foster Wallace), la literatura i l’art fa l’efecte que d’uns quants decennis ençà van percebent els processos neuròtics de cosificació urbana i proposen alguns territoris al marge.Si la sociología y el urbanismo «progres» de principios de los noventa todavía contemplaban con buenos ojos la «ciudad genérica», hoy nadie encuentra inspiración en ninguna de las urbes occidentales. La lógica de la estandarización ha llegado al extremo de engatusar a buena parte de los creativos. Ahora bien, contra la perfecta simetría del espanto que divulgan los herederos de Ernst Neufert o la Biometrika de Galton (v. gr., los promotores del New Urbanism), se vislumbra todo un proceso de compensación. Al calor de las informes singularidades del viejo «surrealismo etnográfico» (Bataille) o de la risa satánica de la más reciente narrativa norteamericana (David Foster Wallace), da la impresión de que la literatura y el arte llevan décadas percibiendo los neuróticos procesos de cosificación urbana y proponiendo algunos territorios al margen.While the “progressive” sociology and urban planning of the early 1990s still looked kindly on the “generic city”, today nobody finds inspiration in any Western city. The logic of standardization has fascinated many of the most creative people. However, against the perfect symmetry of horror preached by the heirs of Ernst Neufert or Galton’s Biometrika (e.g., the promoters of New Urbanism), a compensatory process can be discerned. To judge by the shapeless peculiarities of the old “ethnographic surrealism” (Bataille) or the satanic laughter of the most recent American narrative (David Foster Wallace), one gets the impression that literature and art have for decades been perceiving the neurotic processes of urban objectification and proposing some territories outside them.