[contra]panorama. Pròleg

Això que ara en diem un pròleg podria ser també un epíleg, un afegit. No comencem de zero, ni tan sols comencem, més aviat retornem. Hi ha una mena d’optimisme desesperat en els repetits intents de les triennals o biennals de definir el present i plantar la seva bandera en el futur. Sempre arriben, d’alguna manera, tard a la cita. La temporalitat accelerada amb què el sistema de l’art adopta i considera esgotats els seus temes d’interès no fa sinó incrementar aquesta sensació que tot envelleix ràpidament. Ara que el futur ha deixat de ser el repositori de totes les promeses incomplertes de la modernitat i ha esdevingut una font d’ansietats planetàries, quin sentit té continuar organitzant biennals? Quina legitimitat li queda al museu com a institució que organitza i fa llegible la modernitat?

Aquest pròleg aplega dues intervencions que s’enfronten a aquestes preguntes millor que no ho faríem nosaltres. En el cas d’El Reino (2003), de Dora García, es tracta d’una obra pertanyent a la Col·lecció MACBA; en el cas de l’obra d’Antonio Gagliano i Verónica Lahitte, Reconstrucció: Barcelona Art Report [2001], es tracta d’un encàrrec realitzat específicament per a aquesta ocasió.