Algunes papallones nocturnes emeten sons ultrasònics que confonen l’oïda dels ratpenats quan aquests intenten detectar-les per l’eco dels seus crits. La cripsi, l’exercici de desaparèixer o passar inadvertit al món, també pot ser sonora. A partir de les idees al voltant de les quals gira el treball de Daniel Steegmann Mangrané, l’Institute for Postnatural Studies planteja una sèrie d’activacions experimentals (performances, sessions d’escolta, recerca i música) que amplien les capes perceptives de l’exposició a través del so. Basant-se en estratègies animals de camuflatge i ecolocalització, i durant dos dies, Cripsi permetrà als visitants navegar el museu a través de sons, reverberacions i ecos que generin una nova relació entre les obres, els cossos i l’entorn que els envolta.
Les convidades al programa –Fabiana Vinagre, Belén Rodríguez, Vica Pacheco i Julián Galay– amplien les capes perceptives i conceptuals de l’exposició Daniel Steegmann Mangrané. Una fulla al lloc de l’ull, aprofundint en el marc de l’ecologia sonora proposat per l’Institute for Postnatural Studies.
