Tant les obres d‘Alberto Peral com les de Luis Bisbe aborden l’espai expositiu com a part activa i integrant de l’exposició que cada vegada realitzen.
Dues maneres de fer i de mirar, dues pràctiques i dues concepcions pròximes i distants, entre si, es donen cita, s’aproximen, es troben, s’hibriden, es creuen i se separen, en aquest lloc i en aquest moment propicis. Dues maneres d’entendre’s i desentendre’s, de fer i desfer, concordances i discordances, que comparteixen i es reparteixen llocs, materials, girs, gestos i obstinacions.
Fet aquí, fet allí, posat aquí, posat allí, posat així, o aixà, cut and paste extraient i incrustant, penjant o suspenent, emmarcant i desemmarcant, movent i deixant, corbes i rectes, buit i massís, trencant o polint, ocupant i desocupant voltant. Dins i fora, damunt sota, centrífug o centrípet, inspiració espiració, sòl i sostre, encesa i apagat, un i dos i tres, o més…
