A vegades un està en moments tan baixos que creu que ja ha tocat sostre de moment baix. Però el sostre del moment baix sempre està a l’alça i mai la mà del qui està al sot no s’hi atansa. Tanmateix, què més dona? A qui li importa tota aquesta horrorosa merda promocional? Imagineu-vos que per un moment poguéssiu parlar 58 minuts del què volguéssiu sense saber si sou llestos o immensament idiotes, sense saber si sou pobres o rics, sense saber si sou interessants o un plom del més gros dels calibres, sense saber si se us entén al parlar o si xamullen com si no tinguéssiu dents i les genives fossin un cementiri de corcs podrits. Imagineu-vos penjades cap per avall en gravetat zero. Sense lligams esotèrics, sense matolls genealògics, sense constel·lació familiar. Què diríeu? Veniu a veure aquest espectacle i ho sabreu. Un espectacle que parla del què vosaltres diríeu. I ho encerta.
Roger Pelàez portava molts anys esperant aquest moment en què els idiotes dominen el món perquè ell és molt idiota i té per segur que, amb una mica de sort, un tros o altre de món li’n tocarà. Canta, dibuixa, estudia el Talmud i ha publicat llibres de tebeos on simplifica les coses per fer la vida més manejable i mengívola a penya com ell. Que no tenen res, que no són res i que no aspiren a res.
