El balcó es planteja com una posada a prova de les relacions entre arquitectura i poder mitjançant una ficcionalització –grotesca– de l’ús del balcó com a dispositiu del discurs polític. Dos «gegants» dialoguen a través de gestos, sons i balls. Un d’ells es troba al balcó de la façana principal del MACBA, mentre que l’altre és a peu de carrer, a la plaça dels Àngels. El disseny dels personatges sorgeix dels dibuixos fets durant el taller dirigit per Jordi Colomer amb els nois i noies del Casal dels Infants del Raval, veïns del museu on es desenvolupa l’acció.