No hi ha res més humà que mirar al cel i saber-se part, minúscula això sí, de la immensitat. Mirar el firmament ens absorbeix i ens porta a pensar en allò desconegut, la mort, el pas del temps i tot allò que ens transcendeix i que no podem comprendre.
El cielo las estrellas ens convida a relacionar allò tangible amb allò intangible i el cos amb l’esperit, des de la contemplació artística i l’experimentació poètica en diversos formats.
Aquesta proposta és un assaig que ens demana que mirem cap amunt, un gest atàvic que ens connecta amb les grans preguntes que sempre ens hem fet i que encara no hem estat totalment capaços de respondre.
Artistes: Lluís Escartín, Maria Molina Peiró, Helga Juárez i Jara Rocha.
