Durant la cinquantena d’anys que Michael Kenna s’ha dedicat a la fotografia, mai no s’ha preocupat per les modes, lliurat incansablement a la realització d’imatges de paisatges, la major part plàcids, proposats mitjançant tiratges de sals d’argent (d’uns 20 x 20 cm) que sempre positiva el mateix fotògraf.
Kenna no navega a contracorrent, sinó seguint la seva pròpia lògica, el seu instint, sense preocupar-se ni de les tendències ni dels dictats del mercat de l’art. Aquest fet no li ha impedit —més aviat el contrari— de ser internacionalment reconegut, apreciat, exposat, publicat i col·leccionat. Encara que ell mateix es presenti com una “aberració”, la seva no és, ni de bon tros, una obra incompresa ni menystinguda.
