María Muñoz i Pep Ramis són un grup de creació escènica compartida que des de 1989 han desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores original, construcció d’espais i artefactes únics. Són, alhora, un duet i una comunitat.
Ric Allsopp, a la publicació que va fer Es Baluard el 2022 en paral·lel a l’exposició “Before Words”, parla de les exposicions de Mal pelo com a refugis i zones temporals; Carlota Subirós entén la companyia com un territori, tal com ho descriu Vinciane Despret al seu llibre Viure com els ocells (2022, Arcàdia), com a matèria d’expressió.
“The Bluebird Call” és un díptic que, d’una banda, reflexiona sobre la condició del migrant a través de John Berger; i, en segon lloc, recull l’experiència de més de trenta anys de carrera: què significa ballar quan el cos esdevé un espai de resistència? Què significa una trajectòria artística i, en aquest cas, què perviu de les motivacions inicials? Des d’on es mira i amb quin llenguatge es parla? Què se n’ha fet de la comunitat artística –nòmada i multidisciplinar- que sempre ha orbitat al voltant de la companyia?
