GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

És L’Univers Una simulació? Supercompensació, Món Material i Estètiques de Resistència (Segona Part. Sessions d’exercitació, recorregut pel Prepirineu lleidatà.)

16:0020:30 h
Lloc:

Preu: Activitat gratuïta
Presentació, Taller

Coordinat per: Martin Llavaneres, Regina de Miguel i Pep Vidal

universo1

* Introducció:
El  mes de novembre de 2013,, un grup de persones vam decidir pujar el Mont Perdut per intentar respondre la pregunta: ¿és l’Univers una simulació?
Aquesta qüestió va ser llançada en nombroses direccions i, de manera clara, l’important no va ser trobar una resposta, sinó seguir els múltiples itineraris que, entrellaçats, ens portaven a articular un sentit del col · lectiu, pensar estètiques basades en el tangible, en un món material, emmagatzemat a les nostres consciències i dispositius; qüestionar la noció d’experiència o apercepció i els mètodes d’abast de coneixement.
La construcció de nous paradigmes filosòfics i científics, dispara imaginaris especulatius i contingents en un moment en què les vores home, natura, món maquínic, ja no funcionen de la manera tradicional o acostumada.
Des d’aquest canvi de perspectiva que torna tot auto – significant, i no una metàfora més, podem desagrupar materials i acoblaments socials en els seus diferents components, resignificarlos, ritualizarlos a la recerca d’un reencantament.
Aquests materials S’admeten tota mena de recombinacions i actuen en dues direccions constantment entrellaçades. D’una banda, conformen la “matèria primera” de la nostra existència i de l’altra, apunten a les problemàtiques d’un planeta en crisi.
* Pla:
Aquest any volem repetir. No deixem de fer-nos preguntes. Per això tornarem a reunir-nos i explorar desplaçaments i escenaris en els quals la fisicitat construeix subjectivitats i col · lectivitats, descoloniza pensament, reterritorializa tecnologies i reclama ontologies més riques.

universo2

Primera Part.
Sessions teòric pràctiques: 21-22 de novembre, a Hangar.

1a Sessió: 
16:00-17:30 h
El cor de les Tenebres, Regina de Miguel (artista, Berlín)
La Teoria de la Simulació, inspirada en relats previs de ciència ficció, prediccions tecnològiques, i la idea de “independència de substrat” (segons la qual els estats mentals poden produir-se en substàncies físiques), ens diu que podríem viure en una recreació feta a el futur pels nostres descendents. Un escenari posthumà que ens situa en un futur en el qual es transcendeixen els actuals paradigmes de la física, enderrocant el mapa i interpel·lant a pensar com habitar. Quines noves polítiques ?, Què ontologies? Resimbolizar no és una tasca senzilla. Abans acostumàvem a imaginar amb les maneres de producció i les condicions materials d’aquest, així que ara hem d’aprendre a enllaçar d’una altra manera, contemplar històries no escrites, desplaçar els eixos reguladors del coneixement.
També realitzarem un acostament a la noció de Materialisme Fosc. Com mesurar l’infinit, el que ser resisteix a ser definit? Segons la majoria dels astrofísics nostre univers consisteix en un 95 per cent de matèria i energia que no pot ser observat encara que si observada indirectament per mitjà de càlculs i simulacions realitzades per súper computadors. Forats negres, Matèria i Energia Fosca, ens col · loquen en les vores del pensament i la indefinició. Un buit des del qual repensar ordres i paradigmes aparentment intactes.

18:00 h – 19:00 h
Històries en Display (WT),
Maria Iñigo Clau i Marta Ramos-Yzquierdo (investigadores i comissàries, Sao Paulo, Londres)
Segons Didi-Huberman “només s’exposa la política mostrant els conflictes, les paradoxes i els xocs recíprocs que teixeixen la Història”. Per tant, buscar aquestes construccions discursives és fonamental per elaborar una genealogia de les relacions de poder en l’actualitat. Els Museus són espais de administració de la memòria, la que possibilita la creació de discursos d’identitat col · lectiva i veritat nacional. L’art té un paper fonamental en aquesta representació museogràfica i pot tenir també un lloc important en el qüestionament i elaboració de contra-representacions del passat i del present.
“Històries en Display (WT)” és una investigació col · lectiva sobre les maneres d’interacció entre pràctiques curatorials i artístiques en les representacions de la Història als museus brasilers, per així analitzar els discursos polítics existents, les estratègies de l’oblit, les complicitats del coneixement disciplinar i els seus discursos de “veritat”. Alhora, es pretén també mostrar com aquests discursos es presenten a través dels dispositius museogràfics i, d’aquesta manera, proposar interaccions entre l’art i la creació de noves lectures crítiques. Com a projecte col · laboratiu “Històries en Display (WT)” proposa diàlegs entres artistes brasilers, historiadors, arqueòlegs, curadors, antropòlegs, per pensar conjuntament com intervenir en aquestes narracions històriques i museològiques que formen un ideari de “el brasiler”, amb la intenció de proposar una altra perspectiva per a una (re) presentació de la Història que tingui en compte els processos colonials passats i presents, les migracions, el turisme i els seus efectes, les noves formes de ciutadania, el qüestionament de les identitats, la importància del desig, les noves funcions de la Història, i fins i tot qüestions relacionades a subjectivitats transgressores.
A través d’aquesta reflexió col · lectiva esperem contribuir des de l’art contemporani en els debats museogràfics, en la pantalla de la història i en una crítica institucional al Brasil. El fet de pensar sobre les històries no explicades-representades no pretén merament mostrar el silenciat, sinó també redefinir els discursos d’identificació del present.
La proposta treballa des de l’anàlisi de termes i estratègies presents en els museus del país, a través de la investigació de camp col · lectiva, i de forma paral · lela a les investigacions i diàlegs amb els debats brasilers i internacionals sobre la representació de la Història des de noves perspectives museogràfiques. L’interès es focalitza en la presentació i l’estudi de categories com passat, construcció de discursos històrics, colonització, ficció, ciutadania, (des) igualtat, traducció, colonialisme intern, migració, entre d’altres. Tot això sempre amb la intenció de mostrar contribucions que van des de l’especificitat brasilera fins a l’actual debat (post-colonial) global.
19:00-20:30 h
Sessió de treball col · lectiva adreçada a traçar una cartografia crítica com a dispositiu que ens ajudi a la localització de problemàtiques, entre la disciplina i el conflicte, en la investigació artística.

2a Sessió:

16:00-17:00 h

Cultura Remota: outernet i la Teoria Pobre, Javier Fresneda (investigador i artista, San Diego, Califòrnia)
Si extrapolem la noció de “futur” fora del planeta Terra una mena de exofuturo- aquest pogués ser 1936 i l’emissió de ràdio dels Jocs Olímpics del III Reich. Potser la prova futura de desenvolupament tecnològic a la Terra estigui ja en l’any 1977, data del llançament del Voyager I. Sembla que el passat és irreversible a escala còsmica, i que la cultura és remota; les imatges del passat arriben primer, el terreny futur espera al principi del recorregut.
A la Terra podem ensumar una situació similar entre la filtració d’imatges des d’Internet a l’offline i l’origen d’aquesta cultura digital, que precedeix al dispositiu que aparentment les conté. Sembla que la cultura d’Internet va existir abans d’Internet, i que la seva prehistòria circula ara, com una mena de subpatrimonio imbricat en el temps present.
Això plantejaria noves actituds per investigar una arqueologia post-processual de la cultura digital; potser un full de ruta que postuli relacions de proximitat i llunyania entre cos, dispositiu i entorn, i on els nostres cossos es despleguen com una cosa impressionable pels altres, com una cosa “pobre”, contingent al lloc.

17:30-18:30 h
Estratigrafia Muscular, Martin Llavaneres (artista, Berlín – Barcelona)
Si l’arqueologia fa servir programaris lliures per catalogar diferències morfomètriques entre retocats de sílex i de roques metamòrfiques; l’escalada desenvolupa croquis de rutes èpiques connectant múltiples capes de tovallons translúcides ‘Sant Miquel’ subministrades per bars de carretera; si el arqueolólogo combina Georadares i escàners làsers 3D per a la selecció quirúrgica d’enterraments cavernícoles; l’escalador empra el col · lagen i l’elastina dels seus lligaments flexors per al cartografiat de voltes llegendàries.
Què passa quan sabem de coses que no són físicament perceptibles a través dels nostres sentits? Hi ha una separació entre les tecnologies implicades en el desenvolupament de relats col · lectius i les que emplemos per fer més agradables les nostres experiències subjectives? Què ètiques del coneixement resten per explorar gràcies a l’intercanvi instrumental entre disciplines? En quin grau l’aparició de noves heterotopies processuals permeten apel · lar a una renovació de la noció de paisatge i patrimoni cultural?
Martin Llavaneras tractarà d’enfocar aquestes qüestions i parlarà de com la seva activitat esportiva intervé en la seva pràctica artística. Per a això ens introduirà en una de les seves últimes investigacions al voltant de la “Cova Gran” de Santa Linya, una cavitat localitzada en un petit poble de la província de Lleida, on es discuteix com intervenir i / o preservar una cova amb més de 50.000 anys d’ocupació humana. El conflicte afecta l’interès de dos col · lectius molt diferents: arqueòlegs i escaladors. Mentre que a la base de la cavitat reposen importants jaciments prehistòrics, en la seva cúpula hi ha més de noranta vies d’escalada d’alta dificultat – entre elles els últims records mundials d’aquesta disciplina.
19:00 – 20: 30 h. Sessió de treball col · lectiu i diagnòstic prospectiu.

Santa Anna001

Segona Part. Sessions d’exercitació:
28, 29 i 30 de novembre, recorregut pel Prepirineu lleidatà.
Aquesta vegada abandonem l’amplitud de les Muntanyes Oscenses per endinsar-nos en la boira i estretor dels barrancs del pre-pirineu Lleidatà.
Travessarem un marc territorial amb aspecte de naturalesa intervinguda. Serà freqüent que recorrem barrancs calcaris amb apèndixs de formigó, estructures metàl · liques com protuberàncies en coves. Divisarem ocells que volen entre humans amb ales de plàstic, i espècimens de corpulència desproporcionada prop de nius de voltors o dormint en cabanes de ramat. Recorrerem un territori on la noció de cultura està estretament vinculada al descobriment, la renderització i capitalització del passat, mentre que altres camps de coneixement més intangibles ocupen racons extensos d’una regió altament despoblada.
Guia d’enclavaments de l’aproximació
– Barrancs, Colls, Crestes, Cavitats, Rius, Parets,
– Bars de poble, Clubs de Parapent, Parcs Astronòmics / Arqueològics,
– Ruïnes de Ermites, Ponts, Búnkers, Trinxeres, Túnels, Preses …
* Es detallarà un mapa previ de la ruta al blog

universo6

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Preu: Inscripció gratuïta despeses de l’expedició no inclosos (menjar, desplaçament, allotjament).
S’accepten inscripcions fins a completar places (15). enviar sol · licitud i carta de motivació a: eseluniversounasimulacion@gmail.com
Calendari: 28, 29 i 30 nov
localitzacions:
Sortirem d’Hangar el divendres 28 per passar la primera nit a l’alberg “La Cova” de St. Llorenç de Mongai. Dissabte i diumenge ja ens endinsem en la ruta d’aproximació dels diferents emplaçaments-escenaris.

ATENCIÓ: Es requereix material de muntanyisme bàsic (botes, sac de dormir + -0 -5 C, llanterna frontal, roba còmoda i que abrigui).
No cal tenir molta experiència a la muntanya, però si tenir ganes i energia per caminar al llarg de les sessions.

universo5