Eladio Aguilera. Para hacer poemas, no se bebe agua

Lloc: Fundació Arranz Bravo
Av. Josep Tarradellas, 44
08901 Hospitalet de Llobregat
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Para hacer poemas, no se bebe agua és un projecte que reflexiona sobre un dels espais per antonomàsia de l’art: els bars, els cafès, les tavernes, els bistrots. De Viena a Montmartre, del Raval a Montjuic, en el nostre imaginari col·lectiu la història d’aquests enclaus està lligada a l’efervescència artística i cultural d’una ciutat. Els bars són llocs de reunió i parlament, on es genera discurs des de l’intercanvi dialèctic i emocional entre coneguts i nouvinguts. Allà la comunicació flueix gràcies a la intervenció callada d’un convidat líquid: l’alcohol. Així ho cantava la famosa vocalista francesa Barbara: “Pour faire des poèmes, on boit pas de l’eau” (‘Per a fer poemes, no ens cal l’aigua’)-, en la seva cançó “L’Absinthe” (1972) que dedica als poetes Arthur Rimbaud i Paul Verlaine i la seva relació amb la “fada verda”. En el nostre relat cultural l’alcohol està relacionat amb els artistes gairebé més que amb l’art, com ho està amb la vida.

L’exposició vol ser un catàleg d’imatges i objectes sobre la infraestructura etílica d’un bar. Gots, cadires, taules, tiradors, botelles contenen un especial poder contenidor de desig: la promesa de felicitat canalitzada a través d’un objecte i l’experiència alliberadora que li atorguem. Convivint entre objectes, gent diverses es coneixen i generen coneixement. En aquest sentit, el bar és un espai de gimnàs emocional i cultural sacralitzat.

La instal·lació incorpora una sèrie de pintures que fan el guiny a episodis artístics en que s’entrecreuen alcohol, producció artística i l’experiència personal de l’artista. Els relats personals dels artistes són destil·lats en forma d’imatge, desvelant la presència de creadors com Joseph Beuys, Martin Kippenberger o Margherite Duras. Així, mentre l’artista alemany apareix a l’exterior, mig nu i vital, l’escriptora francesa es presenta recollida en la solitud de la cuina amb unes flors que remeten a la seva tomba de Montparnasse. La sèrie neix d’una estada d’Eladio Aguilera a París, de finals del 2020, en que l’artista, privat de les relacions socials com a conseqüència de la pandèmia, s’interessà per les biografies de diferents creadors francesos traspassats i enterrats en els cementiris de la capital.

Eladio Aguilera (Sevilla, 1995) és graduat en Belles Arts per la Universitat de Sevilla. Posseeix el Màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona i actualment es troba cursant el programa de doctorat en Estudi Avançats en Produccions Artístiques (EAPA) a la mateixa universitat. Com a artista, ha estat seleccionat en convocatòries i residències com Ajudes Injuve , Sala d’Art Jove de Barcelona, ​​Biennal d’Art de Girona, Art Emergent Sabadell les I ajudes a la producció de la Fundació BilbaoArte, la residència JCE (jove creació europea) a París el 2020, la XXI Mostra d’Art Contemporani DMència a Còrdova el 2019, la XXXIV Mostra d’Art Jove de La Rioja a l’ESDIR de Logronyo o la I Trobada de Creació Fotogràfica d’Andalusia al CAF (Centre d’Andalús de la Fotografia) el 2017. Ha realitzat exposicions a la Blueproject Foundation el 2021 i a la VUNU Gallery de Košice a Eslovàquia; al Centre d’Art de la ciutat de Vrá a Dinamarca el 2020, a Le Beffroi de Montrouge de la regió parisenca; a HYBRID FEST de Madrid el 2019, al Centre d’Art Contemporani de Màlaga, a la Galeria Birimbao de Sevilla, al Centre Cultural Les Cigarreres d’Alacant, a la Galeria El Butrón de Sevilla el 2018, al Centre Andalús d’Art Contemporani de Sevilla.

Eladio Aguilera. Para hacer poemas, no se bebe agua