Soledad Sevilla. Espais ficticis. Obra 1969 - 1980

Lloc: Ana Mas Projects
Carrer Isaac Peral, 7
08902 L'Hospitalet de Llobregat
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Ana Mas Projects es complau en presentar Espais ficticis. Obra 1969-1980, la primera exposició monogràfica de Soledad Sevilla a la galeria. La mostra, que recupera un dels períodes més significatius de la producció de l’artista, reuneix un conjunt de pintures i treballs sobre paper d’aquesta època; moments germinals en els quals es consolida el característic univers de variacions de línies i trames que marcarà el seu quefer artístic en tota la seva trajectòria.

La forma en què Soledad Sevilla (València, 1944) concep les obres exposades és singular i, en certa manera, les successions de dibuixos que conformen els grups d’obra ho revelen. Trames, patrons i reticles originalment nascudes de la precisió i el domini tècnic es veuen sobtadament compromeses per la sensibilitat i la intuïció de l’artista en aplicar un ric joc de variacions basat en la supressió i addició d’elements, girs, translacions i alteracions cromàtiques, mutant cap a noves i insospitades configuracions dotades d’un indubtable ritme i dinamisme.

Sens dubte, la participació de Soledad Sevilla en el seminari Generación Automática de Formas Plásticas del Centro de Cálculo de la Universitat de Madrid entre 1968 i 1973 va ser determinant en el desenvolupament d’aquesta preocupació per la geometria i la puresa de línies i colors plasmada en estructures modulars. Interessos que l’artista reflectirà a la perfecció en el dossier que presentarà per a la beca del Comité Conjunto Hispano-Norteamericano para Asuntos Educativos y Culturales i gràcies a la qual, va poder traslladar-se a Boston entre 1980 i 1982 on entraria en contacte amb l’univers mental de la plàstica americana i especialment amb el minimalisme, i que la portarien a produir la que seria una de les seves etapes més decisives.

Així, algunes de les obres de l’exposició, es construeixen a partir de senzills elements lineals situats estratègicament en el pla. Unes altres, des de la multiplicació i superposició de trames i reticles que semblen aspirar no sols a omplir l’espai pictòric sinó a superar el marc i anar més enllà, evocant una multiplicació infinita. En aquest sentit, el compromís de Soledad Sevilla amb l’espai és clar, doncs les línies que ella traça, malgrat ser en si mateixes bidimensionals, demostren una clara voluntat expansiva. De fet, no seria un contrasentit pensar aquestes línies com l’estat naixent o primigeni de les instal·lacions que l’artista realitzarà més endavant, en les quals el grafit o la tinta són substituïts per fil de coure i cotó i que suposaran l’ocupació definitiva de l’espai expositiu.

El dibuix i la línia com a element expressiu es converteixen en aquestes obres, d’una banda, en eina de comprensió del món, un mètode a través del qual processar pensaments, donar forma a intuïcions, sensacions o energies, i traduir-les a un llenguatge tangible; i per un altre, en eina generadora d’espais ficticis, per a redissenyar el món tot creant espais d’il·lusió que ens presenten, com més il·lusori encara, tot espai real.

No sorprèn que l’espectador trobi la seva mirada atrapada en aquestes xarxes i espais reticulars, ja que és per la delicada combinació de línies, geometria, llum, espai, ritme i color que l’art de Soledad Sevilla trenca amb la literalitat dels llenguatges i s’endinsa en el terreny poètic i emocional, comprometent d’aquesta manera els sentits de qui l’observa.

Text: Loida de Vargas

 

 

 

Soledad Sevilla. Espais ficticis. Obra 1969 – 1980