GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

SPORÁ PRÓGRAMA_OLGA MESA

10:0014:00 h
Lloc: La Caldera
eugeni d'ors 12
08028 barcelona
Arts en Viu

CORRETJA DE TRANSMISSIÓ(NS)
Pràctiques (no) visibles del cos Operador

« …Y ahora voy a situarme aquí cerca de mi (tu) mirada, como si fuera la primera vez… »
Olga Mesa

El Cos Operador, una presència que desitja escapar a la seva pròpia imatge. En la nostra trobada dins del Sporá Prógrama posarem en pràctica la noció del « cos Operador » a partir d’escenes coreogràfiques/fílmiques seleccionades de les obres del meu repertori, a través de les quals analitzarem el seu origen i evolució al llarg d’aquests anys.

Anem a qüestionar la nostra presencia, a partir d’un vocabulari coreogràfic/performatiu, que implusa l’experimentació sensible i conceptual del cos com a dispositiu de narracions « in-situ », en diàleg amb el llenguatge fílmic i audiovisual. Practicarem com mirar i escoltar des del cos (amb i sense càmera). Pensarem junts i escriurem en veu alta (amb i sense micro). Experimentarem la relació existent entre les intencions dels « fets pensats » i la forma dels « fets escrits » en cadascuna de les escenes que abordarem. Re/formularem la memòria física de la pell i re/activarem la memòria física de l’espai recontextualitzant la força del gest ja escrit i la seva presencia aquí i ara. Construirem espais, per a que el cos individual es transformi en un territori d’experiències comuns i compartides.

La transmissió que m’interessa posar en pràctica és aquella capaç d’oferir eines de creació i pensament que empenyin a cada cos a poder escriure i interpretar la seva pròpia història, la seva presència, i qüestionar-la cada cop. Aquesta pràctica del « cos operador » ens donarà l’oportunitat de descobrir una dramaturgia d’espais en construcció, qüestionant la nostra manera de relacionar-nos amb tot allò que respirem a partir dels nostres desitjos i impulsos inevitablement humans i fràgils. Sol? Grup? Memòria individual? Memòria col·lectiva? Reproducció? Versió? Remake? Reboot?

Practicarem junts un dispositiu de « transmissions » fonamentals en la pràctica d’aquest « cos operador » amb el que decidir, desplaçar, desestabilitzar i reformular temps i espais, mirades i visions, memòries i absències, visibles, o NO!

Olga Mesa

Ballarina, coreógrafa i artista visual, empren als anys 1990 una investigación personal i innovadora que afirma la part d’allò íntim en la representación. La seva feina experimental instal·la deliberadament la seva trajectòria al límit entre la dansa, la performance i les arts visuals. Convida a la càmera a l’escenari com a cómplice, gràcies a la qual combina l’experiència de l’espai amb una qüestió de la mirada. La imatge aquí és l’eina d’un distanciament mitjançant el qual revela una memòria del cos, percebre i qüestionar el món.

Presenta les seves primeres peces curtes en solitari a Nova York (1989-1991), després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Coreogràfic de Madrid i el primer Premi d’excel·lència per a una ballarina (beca Merce Cunningham School). Quan va tornar a Espanya al 1992, va fundar la seva propia companyia i va presentar la seva primera peça llarga, Lugares intermedios. El seu desig de desenvolupar obres audiovisuals en paral·lel al seu treball teatral la va portar al 1995 a realizar el vídeo Europas (amb la participación de La Ribot y Francisco Camacho). Aquesta pel·lícula va rebre el premi del Festival Tondela (Pt) i va ser seleccionada per a l’exposició itinerant Señales de vídeo organitzada pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Les creacions escèniques d’Olga Mesa es desenvolupen al voltant de cicles temàtics, el primer dels quals, La trilogía del cuerpo, Res, non verba (1996-1999), inclou el solo acompanyat EstO NO eS Mi CuerpO (1996), que es repetirà al 2001 al Teatro de la Ville de París. El mateix any, va crear Le dernier mot pel ballarí Marc Hwang, produït pel Festival La Bâtie de Ginebra. Aquest serà el primer moviment del seu segon projecte temàtic Más público. Más privado (2001-2006). El tercer moviment, el solo Suite au dernier mot : au fond tout est en Surface, creat al 2003 en col·laboració amb l’artista visual Daniel Miracle, portarà a la companyia a Amèrica Llatina al 2005 per a una primera gira. Entre 1996 i 2000, va participar activamente en la creació de l’associació “UVI-La Inesperada”, amb les coreògrafes Ana Buitrago, Blanca Calvo, Elena Córdoba, La Ribot i Mónica Valenciano, amb qui comparteix necessitats de donar impuls a la creació escènica contemporània independent de Madrid.

Al 2005, va ser convidada pel CDCN Pôle Sud a Estrasburg com artista resident. Va decidir instal·lar-se allá i fundar la companyia Hors Champ // Fuera de Campo. Durant la seva residencia desenvolupa el laboratorio de creació El cuerpo próximo, que finalitza amb la creació del duo La Danza y su doble. A la tardor del 2007, va ser convidada com artista resident a FRAC Lorraine a Metz, amb qui dissenya l’exposició Prácticas del (no) visible, creant espais per a les correspondències i les intervencions a partir de les nocions de invisibilitat i inmaterialitat. Olga Mesa va continuar la seva creació ak 2008 amb Solo a Ciegas (con lágrimas azules), creat al Teatro Culturgest de Lisboa.

El projecte temàtic labOfilm (2009-2012) es desenvolupa arrel de diverses residències creatives (OFF Limits i MNCARS-Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en Madrid / Festival Citemor de Montemor-o-Velho, Portugal / FRAC Alsacia) i és en el context d’una residencia a Guimarães 2012, Capital Europea de la Cultura, que Olga Mesa finalitzarà l’obra teatral labOfilm 1 : El lamento de Blancanieves, al mateix temps que presentarà la forma expositiva de una sèrie de díptics audiovisuals relacionats amb el projecte.

Des de 2012, codirigeix amb l’artista multimèdia Francisco Ruiz de Infante un nou projecte temàtic: l’aventura coreogràfica, plàstica i audiovisual Carmen // Shakespeare (2012-2020), en la que dirigeix una intensa activitat de creació i transmissió. També comença al 2018, el projecte de recreació d’una peça de repertori amb 2019. estO NO eS Mi CuerpO (creació: desembre de 2019).

Bibliografia
Olga Mesa et la double vision – Éditions des actes Manqués, 2017 (en francés)
Gestes en éclats – Art, Danse et Performance, dir. Aurore Després – Les Presses du réel, 2016 (artículo Olga Mesa y Francisco Ruiz de Infante, en francés)
Danse Contemporaine et Opéra, Christian Gattinoni – Nouvelles éditions scala, 2016 (en francés)
Figures de l’attention. Cinq essais sur la spatialité en danse, Julie Perrin. Les Presses du réel, 2012, (en francés)
Corpo, Imagem e Pensamento Coreogràfico : Lisa Nelson, Mark Tompkins, Olga Mesa, Joao Fiadeiro de Silvia Tengner Barros Pinto Coelho. Tese de Doutoramento, Lisboa, 2015(en portugés)
A choregraphy of the in-between : Olga Mesa’s Solo a ciegas (con lagrimas azules), Anna Leon. Sead Salzburg Experimental Academy of Danse (en inglés)

La coreográfa a la cámara, Julie Perrin Revista de estudios de danza « CAIRON » (José A. Sanchez, Isabel de Naverán dir.), Universidad de Alcalá de Henares, Madrid.

Cuerpo mirada-escritura. La nueva danza : La Ribot, Olga Mesa, Monica Valenciano, Tesis de Amparo Ecija (UCLM, 2010)
Cuerpos sobre blanco de Jose Antonio Sanchez y Jaime Conde Salazar. Madrid, 2003
Señales de Video : aspectos de la videocreacion Española de los ultimos años ( 1988-1995) de Eugeni Bonet, Manuel Palacio, Gabriel Villota, Carlota Alvarez Basso. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia ( MNCARS), Madrid 1995.

Preu 70€
20% – socis APDC / socis AISGE / alumnes de l’Institut del Teatre / usuaris carnet Teatron
20% – a partir del 2n sporá
30% – a partir del 3r sporá
(descomptes no acumulables)