GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

THE BEE WHO FORGOT THE HONEY

EXPOSICIÓ DESLOCALITZADA A DIFERENTS LLOCS DE LA CIUTAT

Aquesta exposició múltiple i deslocalitzada (repartida en diversos espais iubicacions de la ciutat), presenta una nova aproximació al concepte de paisatge partint d’una perspectiva que va més enllà del tradicional problema de la representació, l’entorn o la naturalesa, sovint entesos com a simples continents. Concebuda com un passeig urbà, indomable i sempre incomplet, l’exposicióofereix diferents ramificacions i possibles parades que indaguen de manerasingular en els problemes que amaga la nostra idea moderna de paisatge.

Amb aquest objectiu, la reflexió parteix del concepte d’inapropiable,desenvolupat pel filòsof italià Giorgio Agamben, que repensa la idea metafísicad’un món «a disposició de l’home» i transparent al coneixement d’aquest.A través d’una crítica de l’estatus de la imatge (la seva realitat ontològicai la seva funció simbòlica), la subversió que suposa el relat d’un progrés reconfortant o el retorn a una temporalitat més existencial i fenomenològica, els artistes de la mostra proposen una nova manera, més espiritual, humil o afectiva, de ser-en-el-món, és a dir, d’entrar en relació amb el paisatge, entès com aquest entorn natural que l’home sovint ha considerat com un simple teló de fons o una escena merament antropocèntrica.

En les obres de David Claerbout, Hans Op de Beeck, Guido van der Werve o Michael Sailstorfer, per exemple, el paisatge ja no apareix com un escenari o un horitzó que ha de ser explorat, un tot aliè a l’home o una reserva d’actius que encara s’han d’explotar, sinó com el símbolde la importància ontològica d’un estat del món (i del ser). Un espai, un pensament, una fissura que sempre s’escapa, que es perd entre els dits,inaccessible i inapropiable, fora d’aquesta esfera de l’ús i de la utilitat enquè, en aquesta era de consum i obsolescència, tendim a confinar-ho tot.