GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

La biblioteca infinita (Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer)

Lloc: Fabra i Coats
Sant Adrià, 20
08030 Barcelona
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Artistes: Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer

Dates: del 15 de febrer a l’11 d’octubre de 2020 (*reobertura el dia 9 de juny, després del tancament temporal a causa de la covid-19)​
Inauguració: dissabte 15 de febrer, a les 12h
Lloc: Planta 2 i Planta 3

La biblioteca infinita és una col·laboració en procés que el 2007 van iniciar Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer, artistes establerts a Berlín. Es tracta d’un arxiu de llibres en constant creixement, creat a base de recombinar pàgines d’una o més publicacions trobades i datades entre 1890 i els anys vuitanta. Cada llibre es descompon, modifica i reestructura en volums nous i únics. Les imatges i les pàgines passen per un lapse no operatiu fins que es reuneixen per formar un altre conjunt. El concepte de cada nou volum es desenvolupa gradualment a partir del contingut del llibre original i de les associacions que es generen en el procés de creació. Mitjançant paràmetres empírics, conceptuals o poètics, la «biblioteca infinita» de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer planteja la plasticitat dels llibres impresos com una forma d’art i les innombrables possibilitats d’apropiar-nos d’aquest material a base de reciclar, encavalcar, juxtaposar, remesclar, fusionar o alterar, fins al punt que l’original deixi d’existir i modifiquem sens dubte la nostra manera de veure’l.

Els artistes, que s’han inspirat en l’obra de Jorge Luis Borges, concretament en el conte La biblioteca de Babel, conceben la biblioteca com un espai per a totes les adaptacions i combinacions possibles, una metàfora de l’univers i de la humanitat en la seva recerca incansable de coneixement. Fins i tot es pot arribar a considerar el projecte com una analogia de l’evolució de les espècies, de múltiples finals i començaments, mitjançant la reproducció i els encavalcaments d’orígens, cultures i identitats. L’ús selectiu i la descontextualització d’un contingut i un coneixement existents també són un reflex de les tendències actuals. En un món digital accelerat, cada cop es fa més complex i difícil assimilar la multiplicitat indefinida i la naturalesa excessiva de les imatges i de la distribució del coneixement. Els volums de La biblioteca infinita acabats de crear plantegen qüestions sobre l’autenticitat i l’autoria, i actuen com una reflexió profundament contemporània sobre la condició de les imatges, sobre la seva producció, reproducció i circulació i sobre la seva capacitat de capturar i transportar informació i significats.

La biblioteca infinita es presenta a Fabra i Coats distribuïda en dues plantes. Els artistes han dissenyat 18 vitrines idèntiques que presenten 100 llibres i s’exposen en tot l’espai del segon pis. Al tercer pis, Epaminonda i Cramer llancen una nova obra duracional, un «esdeveniment» que tindrà lloc cada dia mentre duri l’exposició durant les hores d’obertura. Es convida els visitants a participar-hi, amb la rebuda d’un representant de La biblioteca infinita que guiarà cada persona, una per una, cap a un escriptori situat dins de l’espai expositiu. Un cop allà es demanarà al visitant que escrigui la seva signatura en una pàgina d’un nou volum creat pels artistes i que aquests consideren una escultura «vivent», el seu llibre més gran fins al moment. Cada visitant que accepti signar en aquest llibre, amb el seu nom o amb un pseudònim, formarà part de la seva creació i, a canvi, rebrà un certificat exclusiu de participació. El primer volum es completarà al final de l’exposició i romandrà tancat i exposat com a tal en el futur.

La biblioteca, com el espais expositius que hem heretat i que van des del museu fins al centre d’art, és un lloc estratègic des d’on es fixa un relat. La mà que disposa és la mateixa que ordena, qui selecciona i col·loca és qui dona l’ordre del discurs. Qualsevol col·lecció segueix aquest principi, i per més aleatòria que pugui semblar, tot en ella ens diu què i com hem de mirar. Les vitrines, doncs, són transparents només en aparença: com a contenidors, defineixen el seu contingut. La mirada i la lectura que fem de les coses sempre depèn del context en què les situem, per això l’aparell expositiu s’ha anat refinant i ha esdevingut interessadament asèptic, artificialment neutral, amb la intenció de dirigir sense que es noti un relat tan unitari com unidireccional: fer veure que les coses diuen el que algú ha volgut que diguin. Una lògica pedagògica que ens pressuposa ignorants, incapaços de fer coincidir allò que sabem amb allò que desconeixem. D’aquí que acostumem a recórrer a les cartel·les, perquè ràpidament ens expliquin què estem veiem i pensant.

En aquest context, la proposta de Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer és radical, ja que exposa un contingut sense definir que fa explotar el contenidor. Recuperar avui l’espai impensable que descriu Borges o que acollien les cambres de meravelles del Renaixement ens porta a repensar l’exposició i la biblioteca com a espais de trobada i descoberta. Llocs que ofereixen relats d’ús compartit, múltiple i canviant, que fomenten la creativitat i no només l’aprenentatge. Com el Museu imaginari que ja plantejava André Malraux el 1947, La biblioteca infinita ens diu que és possible donar un nou ús a allò que ens ve donat, que aquí dins hi té cabuda aquell museu expandit, aquella biblioteca en potència, però que depèn de nosaltres. Com a part de la construcció, cal que ens preguntem per l’imaginari que ens (re)presenta.

En aquesta exposició, com en una biblioteca, s’exposa la mirada o la lectura com a acte, un acte d’imaginació i reflexió. Per això l’experiència individual i compartida que té lloc a la segona planta dona pas, en la tercera, a una nova condició expositiva que genera un llibre nou. La col·lecció com a conjunt fetitxe es troba amb el seu caràcter immaterial, imaginari o crític. Contra la calculada escenificació de la història, veure que aquest inventari de llibres participa del present és veure l’art com tot allò que és i pot ser: un text inesgotable que s’obre entre les obres. Aquesta és la seva infinitud, representada amb l’acció sense fi que registra un col·lectiu secret de noms, el testimoni múltiple i desconegut de la comunitat literària —aquella «comunitat inconfessable», que deia Maurice Blanchot. I aquest és, també, el compromís i l’emancipació del visitant, que ha de redefinir el lloc que ocupa en aquest guió sense tancar.

La recepció forma part de l’autoria i alhora l’allibera. Sense autoritat, cada biblioteca, i dins d’ella cada llibre, és un món de combinacions que conté tots els llibres possibles, els que estan fets i els que encara han de venir. The Infinite Library: Books 1–50, dissenyat i produït per New Documents (Los Angeles), s’editarà en col·laboració amb Badischer Kunstverein i Fabra i Coats. Serà la primera vegada que veurem La biblioteca infinita com a llibre. El temps i l’espai canviaran les imatges, i la còpia exacta del vell contingut en un nou continent esdevindrà original. «N’hi ha prou que un llibre sigui possible perquè existeixi», assegurava Borges.

Foto:
​Book #29
Azevedo Neves
A Mascara d´um Actor
Cabeças d´Expressao
Paulino Ferreira
80, Rua Nova da Trinidade, 82, Lisboa
1914

La biblioteca infinita (Haris Epaminonda i Daniel Gustav Cramer)