A ‘Faré de l’hàbit un niu’ Andrea Herrera incorpora a la fabricació d’un almanac el recorregut per l’espai. Desplega el temps a la sala amb un conjunt de miniatures que tornen a l’espectador un any, un mes, una imatge.

Les escenes, maquetes d’habitacions o transicions, tenen personatges, objectes trobats i inventats i es disposen a l’espai així com l’almanac mostra a la quadrícula que ho fa existir, la síntesi de l’organització del temps.

Penja vertical a la paret, combina la cronologia i una imatge, en la majoria dels casos, una unió inconnexa i que transcendeix la vigència del calendari: l’any s’ha acabat, però l’almanac hi continua, evocant una mica de nostàlgia o decorant.