Una reflexió sobre la individualitat masculina, la il·lusió de control i la merda de futur digital que ens espera
He demanat al ChatGTP que escrigui i dirigeixi aquesta obra. En aquesta performance hiper tecnològica porto un orellera i la intel·ligència artificial em va dictant el text i donant ordres a temps real en un món virtual. Aquest és el prompt que li vaig dir: “Crea una performance de realitat virtual meta teatral que sigui la polla; barrejant els estils de Wajdi Mouawad, Marina Abramović, Romeo Castellucci, Jose Luís Moreno, Rodrigo García, Angèlica Liddell, i Jérôme Bel, juntament amb la visió del món de Mark Zuckerberg, Bill Gates, Elon Musk i Steve Jobs. Fes-me una obra tan bona que acabi programada al festival de teatre d’Avinyó.”
Format com a ballarí, actor i violoncel·lista a Madrid, David Fernández ha col·laborat amb La Ribot, Robert Lepage, Angelica Liddell i Cuqui Jerez entre d’altres. Dirigeix la seva pròpia companyia des del 2014. El cos, la música i la tecnologia quotidiana són elements fonamentals en propostes plenes de risc, poesia, humor i experimentació. L’energia punk i la filosofia del “fes-ho tu mateix” impregnen una feina que abasta des de la música clàssica a sales simfòniques (la Filharmònica de Berlín o l’Elbphilharmonie) fins a sessions improvisades en solitari. Aclamat per la premsa espanyola pel seu treball teatral, també ha enregistrat i produït 3 CDs (Ecce Cello). Des del 2011 resideix i treballa a Berlín.
+ Post-funció amb MÓNICA RIKIĆ
+ Post-funció amb ANTÒNIA FOLGUERA
