Generative Dimension ens convida a pensar en l’ús naturalitzat i despreocupat que fem de les webcams i de la càmera del mòbil. Són realment aquestes, eines de representació? Com ens observem? Com ens enregistrem i generem una identitat a través de tecnologies que (ens) produeixen i reprodueixen socialment i psicològicament tant a internet com fora d’aquest? La imatge en temps real que genera la webcam a Generative Dimension es presenta com una espècie de mirall digital amb el qual el “reflex” del que es capta es transforma en dades, és a dir, en informació expressada numèricament. Es converteix així susceptible a ser transformada, modificada i, fins i tot, corrompuda. I el procés de fragmentació (datificació) condueix a una recontextualització d’aquestes dades que es traslladen, es trepitgen i es disposen en un espai digital nou on s’acumula el passat, generant en temps real un present ple d’abstracció. Amb aquesta Generative Dimension, l’artista Asia Dib obre, doncs, un espai de possibilitat i joc amb la imatge i la identitat, i ho fa a través d’un doble glitch: el de la imatge captada per la webcam en el procés de digitalització d’un “reflex”, i el de la temporalitat, amb la ruptura i fragmentació de l’esdevenir en “temps real”.

PROJECTE A CURA DE Ana Soriano, Egor Chenkurov, Etan Niño, i Jorge Esda, ALUMN_S del Màster en Comissariat d’Art Digital ESDI-URL, edició 2023-2024