Amb poc en té prou. Silenci, també com a generador del buit en contra de l’ordre jeràrquic i en contra de l’estàtica de la gravetat i de la serenitat de la simetria.
La mostra pretén despertar la reflexió sobre els efectes de la pinzellada intuïtiva i la contemplació de l’empremta de la taca resultant com a forma d’expressió dins l’infinit ventall de les tonalitats del negre. El repte és gosar exposar un recull d’allò més significatiu i deixar que l’observador tregui les seves conclusions.
Suspesos en el temps resten les mil gammes cromàtiques de l’aquarel·la i els plecs encisadors del gravat. Ara, el gest provoca un traç negre, trencat, imperfecte.
