Historias de a dos. Capítulo 1: El azar de la restitución. Pepe Espaliú en Barcelona (y Alberto Cardín)

Lloc: Nogueras Blanchard
Isaac Peral 7
08902 L'Hospitalet de Llobregat
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

L’atzar de la restitució proposa un relat imaginari que relaciona les figures de Pepe Espaliú i Alberto Cardín a través del seu treball.

Partint d’una sèrie de fotografies realitzades per Espaliú a Barcelona el 1975, el comissari proposa una falsa relació entre aquestes i alguns fragments seleccionats dels escrits de Cardín d’aquesta època. A l’posicionar junts apareixen entre ells aparents correlacions que ens permeten fantasiejar sobre una trobada entre els dos autors que, en realitat, mai va arribar a produir-se.

Pepe Espaliú (1955-1993) arriba a Barcelona el 1971 i entra en contacte amb l’escena artística local, molt interessada en aquest moment, en les pràctiques de l’art conceptual. A través d’experiències com l’Escola Massana, coneixerà a altres creadors plàstics al costat dels quals realitza les seves primeres temptatives artístiques. D’entre elles s’han conservat una sèrie de fotografies que documenten accions realitzades en els carrers de Raval. Aquestes obres van romandre ocultes fins a la mort de l’artista, però presenten ja molts dels temes i interessos del seu treball posterior.

Alberto Cardín (1948-1992) s’instal·la a Barcelona el 1973, on comença a col·laborar immediatament amb diferents diaris i revistes. En molt poc temps es converteix en una veu destacada tant en els mitjans generalistes com en les publicacions de la contracultura al moment. La seva activitat literària en premsa és constant i buscarà sempre provocar un debat dins una societat en procés de canvi. En aquests anys publica també els seus primers llibres d’assaig, ficció i poesia.

Espaliú deixa Barcelona el 1976 amb destinació a París i amb posterioritat viurà a Nova York i Madrid, desenvolupant com a escultor una de les trajectòries més importants i singulars de l’art espanyol. Cardín seguirà vivint a Barcelona i publicarà una sèrie d’obres fonamentals amb les que es converteix en el gran pensador heterodox del nostre país. A principis dels 90 els dos fan públic la seva condició de portadors de virus de la SIDA i duen a terme per separat les primeres i més importants experiències de comunicació, sensibilització i debat sobre el tema a Espanya. Alberto Cardín mor al gener de 1992 i Pepe Espaliú al novembre de 1993.

No tenim cap testimoni de la coincidència de tots dos al mateix lloc a el mateix temps. Cap fotografia, cap esment de l’un a l’altre. Res. Aquest projecte vol imaginar una trobada que, a l’sembla, mai va ocórrer.

Historias de a dos. Capítulo 1: El azar de la restitución. Pepe Espaliú en Barcelona (y Alberto Cardín)