El rebuig d’Olabarrieta a les narracions literals -possiblement una reacció automàtica a la seva formació filosòfica- li ha portat a inventar la seva pròpia semiòtica i a utilitzar moviments automatitzats com a generadors de significat. El moviment és un aspecte decisiu en la seva pràctica: el moviment de l’escriptura, del pas del temps o de l’observació d’una obra d’art, que accentua la sensació de progressió inherent a les obres.

Beatriz Olabarrieta va estudiar Filosofia a la Universitat de Deusto i Escultura a la Wimbledon School of Art (Londres) i al Royal College of Art (Londres). Entre les seves exposicions individuals destaquen: Lagom (de lugar), Okela, Bilbao, 2022;  Medium, Centro Centro Madrid, 2020;  Faces, Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona, 2020;  Stay Twice, Bielefeld Kunstverein, Bielefeld, 2019;  Ask the Dust, Museum of Contemporary Art of Sta Barbara California, 2019;  The only way out is in, The Sunday Painter, Londres, 2017;  Book! Don’t tell me what to do, Parallel Oaxaca, México DF, 2017; Cosmic Clap, MOT International, Londres, 2015.