Lògica papallona d’Inari Sandell és la segona exposició del cicle Ens acompanyarem quan es faci fosc.
Sandell treballa amb diversos formats com la fotografia, el vídeo i l’escultura. La seva recerca molts cops es basa en experiències des de posicions neurodivergents i queer, qüestionant els diferents límits normatius establerts sobre les capacitats corporals i cognitives. Aquestes qüestions apareixen de manera recurrent en la seva obra com a temes, però sobretot com a mètodes per desaprendre el capacitisme i avançar cap a un procés artístic més sostenible i accessible.
A la seva proposta per a Espai 13, l’artista explora alguns dels discursos i estratègies del sistema disciplinari psiquiàtric que han definit el relat sobre la neurodiversitat i en especial sobre l’espectre autista. Sovint aquestes disciplines repressives estan orientades a reforçar el sistema hegemònic, a fer que tot funcioni. El control, l’internament, la repressió i medicació dels agents disruptius són la base d’aquest sistema regulador. Així mateix, la disciplina i les sancions estan dirigides a preservar allò més valuós d’una persona segons el sistema capitalista: la seva capacitat de produir i consumir. Davant d’aquestes estructures i discursos al voltant de la neurodiversitat, Inari Sandell proposa un referent inesperat com a forma de resistència: la papallona.
