“Els anys setanta van ser una època de gran intensitat en el treball i també d’una gran radicalitat en els plantejaments pictòrics. És quan començo a pintar amb assiduïtat i quan les energies m’alliberen de les pors i les dificultats que qualsevol començament suposa.”
“(…) Començar pels elements més simples. Reduir el color al blanc i negre. Horitzontals i verticals. La diagonal que apareix amb freqüència en el meu treball és una línia imaginària entre dues verticals, que de manera progressiva s’incorpora al meu lèxic. Treballava amb procediments serigràfics per la seva immediatesa i per la possibilitat de multiplicació o sostracció de nous elements als resultats anteriors. Els petits desplaçaments d’una mateixa pauta o grafia amb lleugeres variacions cromàtiques constituïa un motiu i un interès que es farà més eloqüent a mesura que el treball avanci. Apareixen les seriacions i les variacions i, en conseqüència, els desplaçaments, els girs, les interseccions, els desdoblaments, les multiplicacions, les sumes i les restes, les pautes, l’escala… En definitiva, una gramàtica bàsica que tindrà un notable protagonisme en el meu treball posterior.”
*Cites extretes del text “Converses. Joaquim Chancho i Teresa Blanch” publicat a Joaquim Chancho. Prospectiva 1973-2003, Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, 2005.
