La biblioteca negra és una experiència d’edició experimental, una instal·lació escenogràfica i una acció col·lectiva, que es formen a partir de llibres, cossos, procedents de l’excedent. Els seus volums han estat fermentats per altres textos i es resisteixen a ésser llegits. Busquen asil, sostre, i pretenen okupar, infiltrar-se, a biblioteques públiques, privades o inclassificables. Són llibres compostats, cossos que conviden a la desescriptura per esdevenir Altres llibres. Al costat de la despulla de les seves antigues necessitats i funcions.
La biblioteca negra convida a un altre llegir ia un altre escriure. Prové de llocs desconeguts, no pas per estranys sinó per difícils de determinar. Els noms dels autors no s’han acabat d’escriure, tampoc se sap si hi va haver editor o editorial o molts editors i moltes editorials, ni quants volums se’n van fer.
La biblioteca negra busca fractures als sistemes de catalogació, un lloc a les prestatgeries i als registres però, sobretot, també busca un altre sentit en l’ésser i fer llibres, en el paper del paper, en el poder d’encobrir de la tinta i en la capacitat d’afectar-nos amb aquests cossos.
Els llibres negres d’aquesta biblioteca són fruit de la interrelació i la intervenció en moltes trames i capes de temps, de textos, de materials, de relacions i compon estratègies a cada lloc per construir aliances.
Una posada en escena en què el públic finalment es veu involucrat directament en l’acció d’ennegrir llibres excedents per continuar conformant aquesta biblioteca distribuïda de cossos que okupen un lloc que no els esperava.
