GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

La Lliçó de Diògenes

Lloc: Centre d'Art Maristany
Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
Preu: Activitat gratuïta
Exposició

Comisariada per Àlex Mitrani.

Amb Ignasi Aballí, Mar Arza, Joan Bennassar, David Bestué, Alfons Borrell, Luz Broto, Patrícia Dauder, Joan Furriols, Antoni Llena, Jordi Mitjà, Jordi Morell, Marc Monzó, Jordi Pablo, Guillermo Pfaff, Lucía C. Pino, Jaume Pitarch, Ivo Sans, Daniel Steegmann, Víctor Sunyol, Rubèn Verdú i Oriol Vilapuig

 

Encara avui recordem l’episodi atribuït a Diògenes:
en un dia lluminós, Alexandre el Magne, rei de Macedònia,
visità el filòsof cínic, que vivia dins d’una tina en
la pobresa més extrema. El rei es presentà, es plan-
tà davant seu i li digué: «demana’m el que vulguis».
Diògenes només respongué: «aparta’t del meu sol».
Sempre provocador, rebutjant falsos honors i riqueses,
Diògenes de Sinop (412 a. de C. – 323 a. de
C.) preconitzava el despullament i manifestava de
manera desacomplexada els excessos i vicis de la
societat. És justament el contrari de la por i la compulsió
possessiva característiques d’aquesta malaltia
social contemporània que es coneix amb el nom
poc adient de «síndrome de Diògenes», en què les
persones soles, malgrat viure en ciutats populoses,
es protegeixen de l’angoixa acumulant a casa una
quantitat descontrolada d’objectes, escombraries o
luxes, coses, en definitiva, sense sentit.

El testimoni d’aquest filòsof grec de l’Antiguitat
esdevé del tot pertinent en un context contemporani
de sobreproducció i de desequilibris socials,
econòmics i ecològics. Intuïm que cal una reflexió
crítica profunda sobre l’estat de les coses i les nostres
rutines quotidianes. En aquest sentit, la filosofia
radical dels cínics, plantejada des de l’acció
i la singularitat, té un perllongament en l’art contemporani.
Amb la seva capacitat per fer-nos pensar de
nou la realitat des de la metàfora i la paradoxa, l’art
és també un camí per retrobar uns valors morals i
fer una reflexió desmitificada i alliberadora sobre la
condició humana.

Hi ha una constant transgeneracional en l’art català
contemporani que es basa en una reducció de mitjans,
en una simplicitat fonamental i una economia
que, paradoxalment, redunda en la intensificació
del valors estètics, al mateix temps que rebutja la
retòrica i l’excés. Són artistes que practiquen, a
la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé
font de fortalesa i de significat.

 

Una producció del Centre d’Art Tecla Sala amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.