«La vida és massa curta per fer fulls de càlcul» és el motto del software que Hangar utilitza per a la seva comptabilitat. Aquest software (amb la seva ecologia de pràctiques més extensa) va funcionar com a disparador i objecte d’estudi d’una operations room que va tenir lloc durant quatre dies el juliol passat a Hangar. Una operations room és «una situació dissenyada [per TITiPI] per plantejar-se l’impacte d’una infraestructura computacional i la seva implementació sobre les operacions d’una institució, organització o col·lectiu.» L’objectiu és assolir una comprensió en diferents estrats del que fa o el que força una tecnologia sobre els comportaments d’una institució i dels qui la conformen. O dit d’una altra manera: assolir una comprensió de l’agència distribuïda d’allò que anomenem «el que és tècnic». Durant aquella intensa sessió d’estudi, tretze individus ens vam vincular amb la pregunta sobre les logístiques relacionals que la comptabilitat a través del núvol imposa a la configuració del que contemporàniament es considera públic.
El software que estava en el centre d’aquesta anàlisi col·lectiva serveix així d’exemple de la transició que està tenint lloc en els últims anys del software com a programa que s’instal·la als ordinadors al software al qual accedim com a servei, pagant unes quotes i delegant les nostres maneres d’operar i de manteniment a les empreses que el proveeixen, en forma de un paquet de serveis.
Anna Manubens i Jara Rocha es proposen mantenir una conversa no tant sobre els detalls i la intensitat d’aquella trobada, com, de manera més general, sobre les múltiples i variades vinculacions a les quals dona lloc la lògica del «servei», i les nombroses declinacions que les relacions de servei i/o servitud provoquen en els comportaments individuals i institucionals contemporanis, els rols dels quals oscil·len tecnopolíticament entre qui serveix i qui és servit.
Es tracta, per tant, d’una ocasió per posar en comú el trànsit i les maneres en què la comunitat com a espai de manufactura de tècniques relacionals es veu col·lapsada pel paradigma de tot-com a-servei. Es compartiran reflexions sobre el panorama relacional contemporani des de l’interior de les institucions (culturals) públiques, i la constatació del canvi de paradigma en extrapolar el que succeeix en clau de software al que succeeix a la vida…, i a l’inrevés.
