El projecte de Lara Fluxà (Palma de Mallorca, Espanya, 1985; viu i treballa a Barcelona) presentat per al Barcelona Gallery Weekend és una nova instal·lació que funciona com un jardí, un cos, un ecosistema que s’autorregula i alimenta, que cria i s’alleta a sí mateix, que sobreviu.

Un paisatge que habita i parasita l’espai i s’activa amb la presència del visitant, i com un joc de miralls ens hi confronta.

Es tracta a primera vista de materials inerts, però que adopten formes biològiques, vesiculars, que arrosseguen per la superfície de terra o s’allarguen, arrapant a les columnes els seus ventres carregats de fluids viscosos. Existeixen i evolucionen en una forma de vida letàrgica, en un llarg temps dilatat que excedeix els límits de la nostra percepció com a humans. Podrien activar-se i entrar en moviment per un efecte reflex detonat per les passes del visitant.

Ens parla d’una noció de performance que implica directament a l’altre, ja que és a ell a qui s’adreça l’advertiment.