“(…) n’hi ha prou de tenir ulls i fer una mirada a les seves publicacions, als volums de la seva Obra completa, als catàlegs dels seus carnets o de la seva obra plàstica per veure com el dibuix el va acompanyar, de manera pacífica o violenta, amb amistat o resistència, en tots i cadascun, no ja dels dies, sinó dels minuts de la seva vida. Ell mateix deia, al final dels seus dies, que si «el dibuix pot passar de l’art, […] l’art, en canvi, no pot expressar-se sense el dibuix», i que «no cal buscar més enllà [del dibuix] la clau de les meves obres».”
Juan José Lahuerta
