«Les costes de l’aire» interrelaciona la prosa i la poètica, les estampes i els contorns, els diagrames i els termes. A l’(A)parador22 es presenten una sèrie de monotips que s’aproximen a la representació del cossos que respiren imaginats a partir de l’experiència física que remet a la imatge d’una esponja travessada pels seus canals i cavitats mentre l’aire modifica les seves obertures i estructures.