GRAF t’apropa la programació de creació contemporània a Catalunya. L'agenda que suma totes les agendes.

Liverpool (2008), de Lisandro Alonso

Calen ànims, força, per tornar? O a vegades n’hi ha prou amb el simple impuls, com si es tractés d’una inèrcia que ens retorna al lloc d’origen? Sembla que això és el que succeeix al protagonista de Liverpool, un mariner que, durant una escala, va a veure la seva mare, una dona malalta que viu en un petit poble de l’Argentina més recòndita. Però és això l’important d’aquesta bonica pel•lícula de Lisandro Alonso? Evidentment, no. L’important és la manera com tot es produeix, ranquejant i elegíaca alhora, amb un home que vol tornar però que al mateix temps tot li costa, ja que fer una simple passa és com una missió titànica. I aleshores resulta evident que el veritable objectiu del viatge no és el destí, sinó cadascuna d’aquestes petites passes, aquestes mirades, aquests racons que es reconeixen. Tot ens va fatigant, però així està bé: en el fons, no arribarem mai a Liverpool.