Una exposició amb artistes convidats per Mari Eastman.
“Quan en Bernat i la Joana em van convidar a comissariar una exposició, vaig realitzar una selecció d’obres d’amics, antics alumnes, companys amb obra que havia descobert recentment i que em va fascinar, vells amics que feien obres que m’havien encantat durant anys. La major part del que vaig triar em va semblar fresc en el moment, i urgent, o tenia una llarga familiaritat i l’interès sostingut d’una novel·la, o la qualitat d’una bona amistat, que se sent còmoda però encara viva.
Quan penso en el que connecta l’obra, probablement són preocupacions que reconec, amb les quals lluito amb mi mateixa: el dia a dia, l’amor per l’estètica (amb el que vull dir, deixar que la forma i l’aparença de l’obra liderin el significat). El sentit de l’humor, un toc lleuger a temes seriosos o temes lleugers mereixedors de parar esment. Correspondrà a tu, a l’audiència, descobrir quin és el significat d’aquestes obres o el sentit d’aquesta exposició. (…)”
