La perspectiva que adopta aquest curs no és afirmar l’existència d’un totalitarisme dels aparells, sinó intentar comprendre les nostres relacions medials. L’enfocament que ens interessa és el d’explorar les noves formes de sensibilitat que emergeixen d’aquí, sense desatendre els riscos que comprometen. Intentar comprendre la relació actual entre tècnica i tecnologia implica desenvolupar una nova idea de la tècnica, en què la nostra forma d’existència inclogui els sistemes tècnics i intenti comprendre’ls, així com entendre quines implicacions tenen aquestes transformacions vertiginoses del gir de les tecnologies cap a l’àmbit digital (el numèric), que va preconitzar Vilém Flusser, inaugurant les bases de les teories medials contemporànies.

Per tant, el punt de partida de la reflexió serà una aproximació a la comprensió de la tècnica prenent com a punt de referència inicial les tesis de Martin Heidegger, Ortega y Gasset i Günther Anders. Un cop exposats els termes de la problemàtica, es desenvoluparà una reconstrucció parcial de la controvèrsia filosòfica en relació amb les formes d’existència dels objectes tècnics (Kittler, Stiegler, Stengers, Hui) per proposar finalment un punt d’inflexió en la comprensió tradicional que s’ha tingut de la tècnica, alterant el paradigma d’oposició per un de relació (Flusser, Simondon) que ens proporcioni eines per pensar el nostre present i tenint com a eix articulador les preguntes següents:com instal·lar aleshores un potencial dialògic amb aquestes tècniques que s’han erigit com a unidireccionals?, com reactivar la força productiva d’aquesta imaginació que sembla haver estat congelada (Steyerl, 2012)?