Josep Mª Mallol Suazo neix a Barcelona l’any 1910, curiosament el mateix any que el crític britànic Roger Fry descrivia com a postimpressionisme la mostra que se celebrava a París amb artistes tan “dispars” com Van Gogh, Cézanne o Gauguin. Artistes heterogenis en quant a tècnica, tot i que amb un objectiu comú: ampliar la gamma que els seus companys i antecessors del gran moviment artístic de la història, l’impressionisme, havien implantat.
Els postimpressionistes van deixar la llum com a pretext en el seu treball. La vida oferia moltes més possibilitats, els colors terrosos, ocres i, en general, els càlids. Aquests es van convertir en vehicle d’un nou diàleg, més terrenal i real que el bucòlic món plàstic que oferia l’impressionisme. Naturalment seguien les pautes de Paul Sérusier i la seva obra magna El Talismà, partitura plàstica per excel·lència per als pintors revolucionaris.
